dimecres, 21 de novembre de 2012

Receptes amb llengua

Oficial

 (del llatí officialis 'que concerneix el deure; servidor') Que té la sanció de l’autoritat constituïda, que és d’ofici, no particular o privat.


Vaig empassar-me el debat a set al set de TV3 a veure si hi treia el nas la llengua. Cap candidat no en va fer esment. Les úniques pinzellades mínimament relacionades amb el debat per antonomàsia del poble català van ser el missatge d'entrada d'Albert Rivera en castellà i la mínima expansió que es va permetre Alícia Sánchez-Camacho en llengua cervantina al tram central del seu missatge de sortida. Cervantina en el benentès que les malvades forces catalanitzadores de cognoms no aconsegueixin imposar les tesis de l'inqualificable Jordi Bilbeny sobre la veritable identitat de l'autor del Quixot: Miquel de Sirvent o Cervent. Però res. Res no es va dir ni de la discriminació del català ni de la persecució del castellà ni de la manca d'etiquetatge en català ni de les multes ni de la immersió lingüística a l'escola pública... Ni espanyolistes ni sobiranistes no van voler burxar per aquí en cap moment. Semblava que visquéssim en un país meravellós en el qual la llengua no ha estat mai utilitzada com a arma llancívola per polítics insensibles als pronoms febles  que no saben què fer-ne i per això la llancen (o fins i tot la llencen). Val a dir que va ser un alleujament, perquè als professionals de la llengua (de les llengües) sempre ens esparvera el mal tracte (i a voltes el maltractament) a què molts polítics sotmeten aquests arxius immaterials de memòria històrica.

La sensació és que a tothom ha convingut deixar al marge la carpeta sempre roent del conflicte lingüístic. CiU i ERC defensen al programa que el castellà mantindrà l'estatut de cooficial a la Catalunya independent que propugnen, i això ha desactivat un possible flanc de discrepància amb la majoria de l'arc parlamentari. Només SI queda fora d'aquest consens, però curiosament López Tena no va fer valer un dels pocs arguments que el singularitzava en el set a set de TV3. SI recull al seu programa que el català (i l'aranès a Aran) hauria de ser l'única llengua oficial, amb el castellà i l'anglès com a llengües d'ús preferent. Un grup de lingüistes ho defensa amb tota mena d'arguments i alguns columnistes han debatut de valent sobre la qüestió. Que el tema ni aparegués al debat de candidats permet, com a mínim, dues lectures. La bona és que ho han entès: fer servir la llengua d'arma és absurd i contraproduent. La dolenta és que primer volen discutir de coses serioses i la llengua no forma part d'aquest capítol. Que el castellà sigui o no oficial en una Catalunya independent és una qüestió terminològica. El que compta és que continuï present a l'escola i a l'administració per tal que ningú pugui dir que el castellà rep a Catalunya el mateix tracte vexatori que el català rep avui a l'Aragó, el País Valencià o les Balears.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari a Política 21/11/12
 

1 comentari:

  1. Màrius, si vas veure el debat, també te n'adonaries que l'esport preferit del Pellicer va ser tallar al Tena. Solidaritat no se n'amaga de dur al seu programa "el Català única llengua oficial a Catalunya". Si l'haguessin deixat parlar una mica més, hagués sortit a debat. Un País, una llengua. Gràcies per tant com fas per defensar-la. Una abraçada.

    Ferran Planell

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir