dijous, 8 de novembre de 2012

Skype, fronterer amb Els Amics

Louisiana o els camps de cotó” és una de les cançons més madures d'Espècies per catalogar
, l'últim disc d’Els Amics de les Arts. La cançó explica, jugant magistralment amb el punt de vista, la història d'un noi que va fugir de casa i, després d'anys de silenci, es posa en contacte amb la família per correu electrònic. Els Amics l'acaben a capel·la, repetint cinc vegades una tornada reconciliadora: “diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps, però que té llits de sobres”. La història de la cançó ha connectat amb tota una generació d'emigrants catalans en l'era de Google Maps. Els Amics, com d'altres grups d'ara, no conceben les seves propostes artístiques sense la interacció i mai no han dubtat d'explorar-ne totes les facetes. Per això van promoure des del seu blog la tramesa d'històries d'emigrants catalans que s'identifiquessin amb la història de la cançó. La convocatòria ha estat un èxit, tal com es pot comprovar en el mapamundi que mostren al web elsamicsdelesarts.cat, en el qual consten les històries enviades des d'indrets tan distants com Melbourne, Tampere, New Jersey, Edimburg, Quebec, Santiago de Xile o Portland. Malgrat l'influx uniformador de la globalització, la societat de la informació transforma les fronteres polítiques en membranes cada cop més permeables a la transmissió cultural i aquest dissabte els set-cents assistents al seu últim concert en vam ser testimonis privilegiats.

Després de set mesos de gira triomfal, Els Amics de les Arts actuaven a l'Auditori de Cornellà, precedits pels Catarres. Quan va arribar l'hora d'interpretar “Louisiana” van explicar la convocatòria anomenada Amic Emigrant i es van disposar a explorar una nova frontera des de l'escenari. Va baixar una pantalla gegant i, a través de Skype, vam veure-hi una parella: el Jaume i la Jordina Sala asseguts davant del seu ordinador a Birmingham. El Jaume va marxar del Baix Llobregat com el noi de la cançó i durant vint anys de rodar pel món només enviava quatre cartes l'any, sense remitent, per donar fe de vida als de casa. Des d'en fa vuit, ja amb la Jordina, es passen mig any fent de pastors i formatgers en un refugi de muntanya als Alps suïssos, accessible des de Martigny només amb 4x4, i l'altre mig a Birmingham, on ella treballa de lectora de català. Skype ens els va fer presents en directe a Cornellà mentre Els Amics  interpretaven la cançó davant seu i d'una platea entregada, a la cinquena fila de la qual hi havia familiars d'aquells dos éssers que de tant en tant es pixelaven, emocionats.

Una prova més de que, en el món d'ara, totes les fronteres poden ser relatives i tot espai fronterer.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 30 d'octubre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir