dissabte, 10 de novembre de 2012

Una majoria folgada

Folgat

(del llatí follicare, esbufegar) Que no estreny. Còmode, benestant. 


L'habitual guerra de xifres inherent a tota manifestació va quedar desactivada ben aviat l´últim onze de setembre. La discordança entre les xifres d'assistents que donava l'organització (2 milions), la guàrdia urbana (1,5) i el govern espanyol (0,6) va convergir en adjectius difícils de rebatre: multitudinària, massiva... El president Mas, després de la notable maniobra de surf que executà per encapçalar una marea humana de la qual no formava part, ha buscat nous adjectius per quantificar el suport necessari per assolir els objectius reclamats pels manifestants. Així és com folgada ha entrat en el discurs polític. En diverses intervencions fetes a Barcelona, Madrid o Brussel·les, Mas ha esgrimit la necessitat d'obtenir una “majoria folgada” quan li demanaven quin era el suport necessari per considerar que el poble català reclama un Estat propi. No és una mala elecció. Els dos diccionaris catalans de referència defineixen la primera de les dues accepcions de folgat per vies complementàries dignes de reflectir els matisos sobiranistes de les dues ànimes de CiU; el DIEC “que ve ample” i el DGLC “que no estreny”. I afegeixen una segona accepció que el transforma en un antídot a la crisi: “còmode, benestant” o “sense estretors, especialment econòmiques”. De fet, folgada ve del verb folgar, que vol dir “fer festa, reposar, passar el temps divertint-se”; i folgar prové del llatí follicare (panteixar, esbufegar o anar balder), el qual deriva en última instància de follis (manxa). En demanar una majoria folgada per al sobiranisme, Mas sintonitza amb el to que de la manifestació, però no es mulla amb cap xifra. Segueix dalt de la planxa de surf.

L'arena electoral, però, està plena de xifres. Quan una majoria és absoluta tots la sabem xifrar: la meitat més un dels diputats. També som capaços de distingir una majoria relativa o simple sense haver de fer grans càlculs. Però una majoria folgada, ¿quan comença a ser-ho? La campanya electoral ha engegat amb les dues enquestes del CIS (cuinada a Madrid) i del CEO (cuina catalana). La primera pronostica per a Mas una majoria relativa (63-64) i la segona absoluta (69-71). Tenint en compte que cap enquesta no atorga més de 19 escons a cap altre partit, la distància ja sembla prou folgada. Potser per això el candidat Mas parla ara d'obtenir una “majoria excepcional”. Demana als votants que mai no li han donat suport que ara facin una excepció, en la línia del vot prestat per Carretero i els  Reagrupats. Esclar que voler una majoria excepcional per fer un Estat remet a la figura jurídica de l'estat d'excepció: “supòsit d'estat de crisi previst en la constitució que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Política. "Votabulari" del 10/11/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir