dimecres, 5 de desembre de 2012

A l’infern de dos en dos

Dilluns passat, ara fa vuit dies, em va telefonar una enquestadora. Em va demanar si tenia cinc minuts i va començar a fer preguntes sobre l’administració catalana: si estava content amb la gestió de la Generalitat, si em semblava un govern prou democràtic, quin partit havia votat... En una pausa, vaig voler saber qui havia encarregat l’enquesta i només em va dir el nom d’una empresa. No havien passat ni 24 hores de les eleccions, les urnes encara treien fum, i algú provava d’entendre per què els catalans havien votat de manera tan poc previsible. Vaig pensar: “Això és cosa de Convergència i Unió, que abans de decidir res vol saber qui els va votar i sobretot qui no els va votar”. Després, però, l'ambigüitat d'algunes preguntes em va fer entendre que podia ser cosa de qualsevol partit. Fins i tot podia ser que la mateixa empresa investigués per què els seus mètodes ja no són fiables.

El cert és que aquestes eleccions també seran les del desprestigi de les enquestes. I dels tertulians. Les previsions han fallat de manera flagrant, començant per l’enquesta de TV-3 sobre intenció de vot a peu d’urna, i ens han fet perdre molt de temps a tots. De cara al futur se la podrien estalviar. De manera semblant, també eren errades les anàlisis i prediccions que els tertulians de ràdio i articulistes polítics han defensat durant els últims tres mesos, a vegades amb una suficiència i una seguretat que ara els ridiculitza. Aquests dies més d’un tertulià ha admès que caldria fer autocrítica i veure per què els seus pronòstics han sigut tan desencertats. Jo els puc ajudar. Han fallat perquè viuen massa a prop dels polítics, en un cercle tancat que es retroalimenta, lluny del carrer. Han fallat perquè sovint fan de caixa de ressonància d’una tendència política pròpia o del mitjà en què treballen i, en lloc d’analitzar, adoctrinen. Han fallat perquè no han entès que molts catalans van anar a votar per raons que no són estrictament polítiques, sinó de supervivència econòmica. Com diu un refrany que m’acabo d’inventar: tertulians i enquestadors, a l’infern de dos en dos.

Jordi Puntí, El Periódico, 3 de desembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir