divendres, 7 de desembre de 2012

Cocou?

A Arenys de Munt trobo que la canalla fa cocous. El terme, d’origen onomatopeic, barreja el cloqueig de la gallina amb l’ou. Els diccionaris en recullen dos sentits: un ou en llenguatge infantil i un bolet com el reig quan comença a sortir, rodó i blanc com un ou. L’Alcover-Moll situa l’ús ovoïdal al Camp de Tarragona i afegeix que a Mallorca també pot voler dir una persona molt consentida: “missèr de cocou”. Pel que fa al bolet, en recull un exemple de Llofriu. A Arenys sobreviu un altre ús. Els cocous arenyencs són castells d‘arena com els que fan els nens a la riera no asfaltada que caracteritza la vila espriuana. Hagi plogut o no, el terrer de la riera permet fer pastetes i els nens arenyencs s’hi apliquen amb fruïció per fer els seus cocous ensorrats. Ensorrar-se, a Arenys de Munt, no és pas sinònim d’enfonsar-se. Vol dir omplir-se de sorra, embrutar-se amb el sauló de la riera. Els arenyencs associen molts altres mots a la seva artèria: els mòts (marges per evitar que l’aigua dels rials sobreïxi), els rials (les rieres petites que desemboquen a la principal), les posts (fustes que impedeixen que l’aigua entri per les portes), els alocs (tanques d’arbust), les passeres (per travessar) o el caixó (pas d’aigua subterrani). A Arenys no els calen palmeres per tenir cocous.

Màrius Serra. El Punt-Avui. Motacions al Suplement Cultura. 7/12/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir