Imputaràs arbustos

El dimecres passat, en plena ressaca electoral, tots els diaris van anar plens de l'operació Mercuri. Una quarentena de registres policials en empreses i seus municipals de Sabadell que es van saldar amb una dotzena de detinguts i vint-i-sis imputats, entre els quals el més destacat és l'alcalde Manuel Bustos. Aquí a La Vanguardia, a banda de la gran cobertura periodística que el diari oferia sobre el cas, es va donar un fet excepcional que ha pertorbat la meva pau des d'aleshores, entre altres coses perquè hi estic implicat. A mig matí l'estudiant de periodisme a la UAB Jordi Dotras em va dir en un tuit (@jdotras) que els meus mots encreuats número 8117 passarien a la història per profètics. Hi adjuntava una foto de la pàgina salmó corresponent, en la qual es veu  mitja graella i la columna dreta de les definicions. Dos traços de retolador vermell ressalten les dues definicions que tanquen el bloc d'horitzontals i el de verticals. Horitzontals 14 acaba amb bustos. Verticals 14 amb imputaràs. “Bustos-Imputaràs” als mots encreuats del dimecres 28 de novembre! En el primer cas, la definició completa és arbustos (i la resposta, saücs), però el salt de línia provoca automàticament la partició sil·làbica: ar-/ bustos. Els asseguro que l'efecte profètic és inquietant. Si volen veure la foto, la trobaran a mariusserra.net/noticies

La notícia em va alarmar. Juro pel quadret negre que tapava l'ull dret del Tísner que no sabia res de l'operació Mercuri i també declino categòricament qualsevol responsabilitat sobre els guions de la sèrie nord-americana Rubikon, en la qual els protagonistes es passen mitja vida xifrant i desxifrant missatges secrets als mots encreuats del The New York Times. És clar que potser tinc súperpoders endevinatoris i no me n'havia adonat. Per molt menys que això el periodista Michael Drosnin va escriure cinc llibres sobre els presumptes codis bíblics i es va muntar un pessebre oracular de cinc estrelles. La imputació dels arbustos em fa mirar les últimes paraules dels mots encreuats que ja tinc fets a veure si, sense voler, ofereixo alguna clau de futur al desconcertat col·lectiu d'analistes polítics que proven d'explicar-nos el laberint català. Una estranya sensació de servei públic m'envaeix quan veig que ahir (8121), les horitzontals acabaven amb les cinc lletres de nació (al mot inclinació) i les verticals amb la definició inequívoca: "Al final del camí de no retorn". Glups. Avui (8122) l'últim mot d'horitzontals és històries i el de verticals repetires. Què? I el dijous, dia de la Constitució, la parella final serà casa pairal (resposta: mas) i també. De vegades m'encantaria saber-me interpretar.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 3/12/12

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma