La paraula de l’any

¿Quina és la paraula de l’any? Avui a mitjanit, quan els catalans es felicitin l’any nou  per terra, mòbil i Twitter, n’hi haurà molts que s’ho faran venir bé per incloure independència en els seus bons desitjos. Es produirà aleshores un fet curiós: independència deu ser una de les paraules que més s’ha dit, cridat i escrit durant el 2012 —amb esperança, amb por o ni fu ni fa—, i en canvi no l’hem sentit ni un cop en públic per boca del president Mas. En realitat, com que aquest any ha sigut tan nefast, les paraules i expressions que el defineixen millor són les més incòmodes de dir per part dels que manen. Agafeu pilota de goma, per exemple, un altre sintagma nominal que aquest any ha sortit als titulars: cada vegada que el conseller Felip Puig el feia servir, era per negar-ne l’existència, tot i que la realitat filmada el desmentia. És el mateix cas que Rajoy i la paraula rescat: quan finalment es va atrevir a dir-la, va ser per rebutjar-lo.

A vegades sembla que els nostres governants es malfiïn de les paraules importants, com si el fet de no mencionar-les pogués eliminar el problema que representen. Un cas flagrant és desnonament. Mentre els bancs forçaven els desnonaments que ells mateixos havien sembrat anys enrere amb impunitat, el govern emmudia i va haver de ser la pressió popular —i una llista de suïcidis— qui activés alguna mena de reacció. Però el mal ja estava fet.

També hi ha exemples de paraules que estan tocades d’un doble sentit, segons si vénen del cantó oficial o no. És el cas d’indult, per exemple, que circula amb facilitat quan els jutges perdonen a quatre Mossos condemnats, però en canvi els costa de pronunciar-la quan es tracta del toxicòman rehabilitat David Reboredo. La llista de paraules incòmodes que deixa el 2012 és molt més llarga. Hi haurien de sortir Eurovegas, vaga general, referèndum, privatització, espanyolitzar, canvi climàtic, retallades, monarquia (i el sinònim d’elefant), corrupció... Es veu que quan jugues a Apalabrados, sobretot si és amb l’iPad oficial, donen molts punts.

Jordi Puntí, El Periódico, 31 de desembre del 2012.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma