dimarts, 4 de desembre de 2012

L'entusiasme vomitiu

Els mamífers humans vivim moltes menes d’entusiasme i no totes són contagioses. Si ens atenim a l’origen etimològic, l’entusiasme (sinònim d’èxtasi) es relaciona amb altres mots grecs que remeten a la divinitat (théos). L’adhesió més fervorosa sempre és fruit de l’entusiasme, però aquest impuls lluminós pot venir d’un seguit de raons o resultar tan inexplicable que sembla d’inspiració divina. Per això convé analitzar amb cura la procedència dels entusiasmes col·lectius a partir dels individus. Han tingut l’ocasió de veure l’últim espot publicitari dels magatzems Leroy Merlin? Hi surt una pobra reportera plantada al mig de l’aparcament d’aquesta gran superfície. Intenta entrevistar un presumpte comprador en un entorn de gran nerviosisme. La reportera també està inquieta. Posa cara de La guerra dels móns i reté amb preguntes absurdes el seu entrevistat fins que arriben uns camions que anuncien les ofertes de la gran superfície. L’interlocutor, pres d’un entusiasme gairebé cardíac per la possibiltat de comprar algun d’aquells productes, la deixa amb el micro a la boca i fuig esperitat. El dramatisme d’estar per casa que respira tot plegat es fonamenta en l’absurda convenció del comprador privilegiat. Un comprador a qui les circumstàncies atorguen el privilegi d’arribar abans que els altres i, per tant, fer unes compres fabuloses a preus immillorables. Tant se val que aquesta convenció no resisteixi ni cinc minuts d’anàlisi. La nova febre de l’or en versió bricolatge dóna peu a un intent barroer de complicitat amb l’espectador: “Ho veus? Tu també pots fer-ho! No ets cap enze! Hi pots arribar a temps!” És el mateix ressort que intenten activar els ideòlegs d’algunes falques radiofòniques d’aquest mateix to entusiasta. Un anunci de cotxes, per exemple, en el qual el locutor professional que en teoria està enregistrant l’anunci abandona l’estudi precipitadament en constatar les espectaculars condicions econòmiques de l’anunci que li fan llegir. La seqüència és ridícula: en fa una primera lectura, l’hi fan repetir, s’adona de les condicions que està radiant i, a mitja lectura, abandona el text i l’estudi de gravació, per no quedar-se sense el cotxe que anuncia. Tot plegat, d’un entusiasme francament vomitiu. 

Aquesta crítica se centraria en els creadors d’aquests anuncis si no fos que, abans, algunes marques han aconseguit suscitar una adhesió irracional més vomitiva encara. Algú que ho hagi fet em pot explicar què l’ha impulsat a fer una cua d’hores davant d’una botiga Apple per poder comprar un dispositiu electrònic el dia que surt al mercat?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 4/12/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir