L'¡Hola! de la cultura catalana

Un any més a l’empresa estan a punt de perpetrar l’amic invisible i, com és natural, vostès estan desorientats, neguitosos, es demanen com se’n sortiran i sospesen que tornar a regalar un consolador procedent del basar El Chino Feliz fa una mica d’angúnia, sobretot perquè el Giménez fa cara de fer-lo servir sovint.

En els últims anys Julià Guillamon munta uns llibres que són ideals per regalar, ho comento perquè pels volts de Nadal sempre va bé que et donin idees. L’últim és La Revolta Poètica 1964-1982 (Galàxia Gutenberg), abans tenim El compromís pop. Els primers anys d’edicions 62 i també L’estil Quaderns Crema. Trenta anys d’edició independent, 1979-2009. Com que sóc dels que troba a faltar una revista del cor en català (funció que fa una mica El convidat d’Albert Om, i aquesta és la seva gràcia), els llibres de Guillamon es converteixen en l’¡Hola! de la cultura catalana.

Quines xolles, el Parcerisas dels anys 70. Com ens hem de veure, la Marçal envoltada de feministes exaltades a la Marina Baixa. La jaqueta del Gimferrer sembla d’El Dique Flotante. Li queden bé aquestes patilles a en Biel Mesquida i el bigoti a en Josep-Ramon Bach. Que xiroi el Comadira a King’s Road. I a la Dolors Oller se la veu molt flamenca. El jersei de coll de cigne del Guillem-Jordi Graells és com el de la meva primera comunió. Al Palol ja se’l veu que rumia El Troiacord.

Per raons d’edat i també d’ignorància, som molts els que no en sabíem gaire res i els llibres de Guillamon ens empenyen a la tafaneria cultural. Mentre aquests joves poetes es revoltaven (amb el detall encisador que J.V. Foix els engegava a fer sonets), mentre Edicions 62 naixia i es gestava Quaderns Crema, l’Elisa, la cuinera de la meva àvia, escoltava adelerada El consultorio de Doña Elena Francis de Radio Peninsular i jo bevia gasosa Geiser. Ben carbònica.

Enric Gomà, Ara, dimecres 21 de desembre del 2012.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma