diumenge, 20 de gener de 2013

Ambigu, Clar, Ambigu


Ambigu.
Des que tinc ús de memòria, l'esport ha estat promogut amb ganes des de les ràdios i les televisions i les campanyes de sensibilitat que les autoritats ens infligeixen en èpoques de bonança: “Fes esport”, ens exhorten, perquè fer-ho és sa, perquè ensenya a treballar en equip, perquè fa que el cervell segregui la tan preuada serotonina. Ara bé, l'esport –si tenim ulls per veure i orelles per escoltar– és una arma de doble tall: per exemple, al món del ciclisme, si realment vols guanyar, pel que es veu, t'has de drogar com un adolescent el Cap d'Any; els valors de l'atletisme, d'altra banda, han estat exaltats per tots els règims feixistes europeus (i no deu ser casualitat que un funcionari important d'un d'ells arribés a presidir el COI, no fa massa anys); i el mateix futbol ha deixat enrere una tirallonga llarga de cadàvers joves: el resultat inevitable de la violència entre els seguidors d'equips rivals.
Clar.
Per no dir res d'altres atrocitats: als Estats Units, a finals de l'agost passat, a Steubenville, Ohio, una noia de 16 anys va ser violada diversos cops –a diverses festes– abans de ser abandonada al jardí dels seus pares, coberta de l'orina dels assaltants. Com que hi havia un munt de testimonis, semblava que la policia actuaria de seguida. Però no: els violadors pertanyien a l'equip de futbol americà estrella de Steubenville, The Big Red, que tot el poble esperava que guanyés el proper campionat estatal (L'entrenador, a més, era un íntim amic del xèrif local). Durant mesos, doncs, al poble regnava la llei de l'omertà. El dia 3 de gener, però, el col·lectiu Anonymous va penjar un vídeo d'un dels testimonis fent de comentarista en directe de les violacions (“Wow! Està tan violada!”). Per fi, els esportistes culpables van ser detinguts. Llàstima del campionat, devien pensar els bons ciutadans de Steubenville.
Ambigu.
De manera que cada cop que algú em retreu el meu poc interès per l'esport, tiro pilotes fora tot dient que em sembla una mena de religió laica, i com que sóc un ateu dogmàtic, què hi farem: totes les religions en va plenes, d'homes de bé, alguns dels quals, però, sempre acaben cometent algun crim o altre (incloent-hi, des dels EUA fins al Pakistan, la violació de menors) sota l'empara, universalment respectada pels parroquians de torn, de la seva fe. O no?

Matthew Tree, El Punt Avui, 13/01/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir