dissabte, 5 de gener de 2013

aPPalabrados

En el cas del poble contra els diputats regionals del PP enxampats jugant a Apalabrados mentre s’aprovava la llei que permetrà privatitzar la gestió de sis hospitals i vint-i-set centres de salut madrilenys convé fer algunes consideracions. La primera és evitar la metonímia, massa habitual quan hi ha un joc prop d’una falta o un delicte. Recorden el famós “crim del joc de rol”? Doncs els jocs de rol no en tenien cap culpa, però van rebre com si fossin els causants de la pulsió criminal i molts pares es van inquietar quan van saber que els seus fills hi jugaven. No hi tornem, ara. Jugar a Apalabrados (o a Mezcladitos) no comporta ser un irresponsable ni empeny ningú a negligir la feina. Els jocs són cultura, encara que els senyors del PP li apliquin el 21% d’IVA, o potser per això. La segona consideració matisa l’anterior. Si en comptes de jugar a Angry Words-Apalabrados els haguessin enxampat jugant a Angry Birds els pals encara haurien estat majors. Algú ha assenyalat amb admiració que Bartolomé González jugava en francès. Admetent que el diputat juganer duplica (si més no) les capacitats lingüístiques del president Rajoy, cal dir que l’èxit d’Apalabrados es basa justament en l’autoengany. Com que el sistema no penalitza les paraules errònies ni aplica cap criteri de temps, molta gent es llança a jugar en idiomes que no coneix, va temptejant i fa molts punts amb paraules que desconeix. Jo mateix he guanyat partides en euskera. Admeto que els meus primers mots encreuats i taulers d’Scrabble els vaig veure a les classes d’anglès, però és l’ús que en fa el professor a l’aula el que els transforma en recursos educatius.

L’autoengany d’Apalabrados ha arribat al súmmum amb la proliferació de webs que permeten treure el millor rendiment d’un grup de set lletres en qualsevol llengua, com si en fóssim uns virtuosos. Per exemple el cercador de paraules Worder (icon.cat/worder), en set idiomes. Si ens guiem pel nombre de webs semblants que hi ha a la xarxa i per la publicitat que atrauen, haurem de deduir que molta gent té la tendència a fer-se trampes al solitari. Per això els argentins d’Etermax han llançat una versió del Boggle anomenada Word Crack-Mezcladitos, que no admet trampes. Una penúltima consideració pren forma de dilema. Si, en comptes de jugant, el fotògraf de El País els hagués enxampat llegint, ¿l’escàndol seria de la mateixa magnitud? González podia haver estat llegint Lope i Redondo Flaubert. O l’un Victus i l’altra Cincuenta sombras de Grey, que en una tauleta no hi ha manera d’escatir-ho. Al final, els dos diputats del PP han triat la mateixa via per disculpar-se: Twitter. En el cas d’Isabel Redondo (@isatielmes) amb un missatge en el típic Spanish Kingdom Style: “Lamento mucho lo sucedido. No hay excusa. Y por supuesto, no volverá a suceder. Lo siento”. Ho deu haver escrit a peu dret, amb el cul recolzat a l’escó.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura 29/12/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir