dissabte, 5 de gener de 2013

Bon tretze catorze

Entrem a l'any tretze amb peus de plom. Molts catalans voldrien fer com aquells hotels que passen de la planta dotze a la catorze i plantar-se al 2014. Un nombre menor de conciutadans, però, potser preferirien quedar-se al 2012, si pot ser abans del 11 de setembre. La superstició contra el 13 figura que prové del Sant Sopar: tretze comensals, un traïdor petoner i un traït que acaba a la creu. Tenint en compte que el nou Govern del president Mas té dotze consellers, els polítics més barroers (Cañas style) ja s'han llançat a mastegar analogies apostòliques barates. Però en l'actual estat del conflicte entre Catalunya i Espanya convé recordar un altre aspecte lingüístic del número tretze que pot esdevenir profètic: la frase feta castellana “mantenerse en sus trece”, que vol dir no canviar d'opinió. La tesi més admesa en fa recaure l'origen en el famós Papa Luna que protagonitzà el Cisma d'Occident, nascut amb el nom de Pedro Martínez de Luna a Illueca (Aragó) i mort a Peníscola (Regne de València) en 1424. Va ser elegit Papa el 1394 amb el nom de Benet XIII, va suscitar una gran oposició entre reis i prínceps, sobretot a França, i va actuar com aquells dirigents que prometen dimitir però quan arriba l'hora de la veritat es fan enrere. Al final es va encastellar (literalment) a Peníscola i va mantenir el títol de Benet XIII (és a dir, “se mantuvo en sus trece”) fins a la mort,  nonagenari, ja pur antiPapa. Aquest altre aspecte verbal del número 13 obre un gran ventall de possibilitats per als amants de les analogies en l'actual Regne d'Espanya. 

Però no tothom adjudica la tossuderia del 13 al Papa Luna. El Diccionario de Autoridades de la RAE (1726-39) diu que “es modismo tomado de un juego” i que equival a “mantenerse o persistir con pertinacia en una cosa que se ha aprendido o empezado a ejecutar”. És a dir, sortir-se del que és comú, com la dotzena, i anar més enllà. Al pròleg de la seva obra El Refranero General Español José María Sbarbi analitza unes quantes dites que contenen números i, quan arriba al tretze, enjogassat amb la numerologia, diu que “permanecer en sus trece no quiere decir otra cosa sino seguir o aferrarse en su determinación”, tot fent notar que la paraula determinación té 13 lletres. Darrere d’un auto en serien 17. Finalment, quan la tossuderia és cosa de dos se solia oposar els números 13 i 14, en un ús quasi oracular referit al moment actual. Al Quixot (2ª part, capítol 64) podem llegir “si aquí no hay otro remedio sino confesar o morir, y el señor don Quijote está en sus trece, y vuesa merced el de la Blanca Luna en sus catorce, a la mano de Dios y dense”. El catorze guanya el tretze d’un. Bon tretze catorze.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 31/12/12-1/1/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir