dimarts, 29 de gener de 2013

I tu, de quin país ets?

Un familiar meu que vol restar en l'anonimat regenta, des de fa dècades, una botiga d'alimentació especialitzada en una capital de comarca. Productes de la terra, saludables i de qualitat. Ara el pes del negoci ja el porta la segona generació, però ell encara obre l'establiment ben d'hora cada matí, per fer una fornada de pa, i també s'hi acosta a última hora de la tarda, per tancar. Com que el seu fill i la jove tenen canalla petita, s'organitzen. Fa poc, davant per davant del seu negoci, han obert una botiga de queviures, d'aquelles que la parla col·loquial anomena un paqui. En aquest cas, no la regenta gent d'origen paquistanès sinó xinès, però igualment fan més hores que un rellotge. El dia que van obrir, els nouvinguts van anar educadament a presentar-se a la botiga del meu familiar i li van regalar un tros de pizza. Fora d'això, em diu, gairebé no han tingut cap més contacte. Bon dia, bona tarda, hola i adéu. Però l'altre dia, aprofitant que el meu familiar abaixava el tendal, un dels homes que es passa el dia a la botiga del davant va travessar el carrer amb quatre gambades i li va engaltar una pregunta que, a hores d'ara, encara li balla pel cap. El xinès, amb un somriure de complicitat, li va demanar en castellà: “¿Y tú, de qué país eres?”. El meu familiar, al qual de petit li deien xinet perquè té els ulls una mica allargats, es va quedar ben parat i va respondre la primera cosa que li va passar pel cap: “De Vilafranca”. El xinès va semblar sorprès, li va dir que coneixia Vilafranca (que no és pas la capital de comarca on va passar aquest diàleg) i se'n va tornar a la seva botiga. Després de rumiar-hi molt, el meu familiar ha arribat a la conclusió que els seus veïns xinesos creien que ell també era un immigrant. Com que ja el troben a la botiga quan arriben de bon matí i també el veuen tancar l’establiment cada vespre deuen pensar que s'hi està tot el dia, i els ha encuriosit saber de quin racó de món deu venir algú que encara treballa més hores que ells. 

L'episodi coincideix amb l'obertura de dues botigues de queviures a tocar de casa, al barri d'Horta, regentades totes dues per gent que podria ser de Vilafranca. L'una, al carrer Fulton, en un local on fins ara venien mobles. L'altra, al carrer Peris Mencheta, que pren el relleu d’ una botiga de queviures anterior. Abans d'aquests nous negocis, les últimes botigues d'alimentació que recordo haver vist obrir al barri van ser el paqui  de la parada de bus de Llobregós, el minimercat llatí de Maragall, vora els cinemes Lauren Horta, o els xinesos que s'han quedat una altra antiga botigueta de queviures al carrer Tajo, davant de la benzinera. Ara coexisteixen el paqui i la Paqui.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 29/1/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir