diumenge, 20 de gener de 2013

Ídol, Dol, Udol


Ídol.
Espero que els pocs lectors que encara es recorden d'un article publicat en aquest espai a mitjan octubre sobre el cas Savile, em perdonaran si torno al tema, perquè des d'aleshores, el cas en qüestió ha agafat unes dimensions tan grans que ja s'ha convertit en un escàndol inèdit a nivell internacional. Sir Jimmy Savile, recordem-ho, era un dels showmen més populars del país; un discjòquei llegendari; un amic personal de bona part de l'aristocràcia del rock i també de la creada diguem-ne per la via natural; i un filantrop que havia rebut condecoracions de la reina d'Anglaterra i el papa de Roma.
Dol.
Si a mitjan octubre es va revelar que, al llarg de la seva carrera, Savile havia abusat d'una vintena de noies d'entre 12 i 16 anys, la policia afirma ara que la xifra de les víctimes ha pujat a un mínim de 450, el 73% de les quals havien estat objecte d'abusos quan eren criatures (la més jove tenia 8 anys) als hospitals als quals ell feia donatius (i als quals tenia lliure accés com a “zelador honorari”) i en diversos estudis de la BBC. Entre els abusos, hi havia 34 violacions. Tot plegat va tenir lloc entre 1955 i 2010 (Savile va morir un any després: a la seva làpida havia fet posar, jocosament: “Era bo mentre durava”). L'escàndol autèntic, però, és que s'ha descobert que bona part dels amics i companys de feina de Savile sabien o sospitaven que era un pedòfil en sèrie i ningú –ningú!– no en deia res mentre vivia. (Ara, és clar, no paren d'explicar que ho haurien d'haver fet; una amiga seva fins i tot va plorar copiosament davant les càmeres, de tan malament que se sentia).
Udol.
Aquesta tendència de la gent de cercles privilegiats a obviar els delictes dels seus no es limita pas al cas Savile, és clar. Tan bon punt Strauss-Kahn va ser acusat de forçar una cambrera de Nova York, va resultar que els seus amics sabien des de feia anys que era un violador en potència. Conec el cas d'un exministre d'Economia britànic que va tenir un embolic de faldilles (no delictiu però sí escandalós) amagat pel seu entorn fins al dia d'avui. I m'imagino que l'entorn del senyor Millet va fer i potser està fent el mateix. I el del senyor Bustos. I el dels senyors implicats en el cas Pallerols –de Duran cap avall– per bé que en aquests casos (incloent-hi l'últim) estem parlant d'escàndols financers i no pas sexuals. Que nosaltres sapiguem.

Matthew Tree, El Punt Avui, 20/01/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir