La cultura del MDR

Associem la felicitat a la rialla. És una relació arriscada, perquè moltes vegades la rialla és un escarafall per espantar la por, la inquietud o fins i tot la tristesa. Una cortina de fum. Però la rialla, com els badalls, s'encomana i potser per això fins i tot ha estat transformada en teràpia. De rialles n'hi ha de moltes menes: franques, iròniques, esporuguides, forçades, sardòniques. Només amb les que es deuen haver escoltat durant les negociacions del Govern català ja podríem establir-ne tot un catàleg. La cosa es complica a l'hora de transcriure-les, sobretot quan els adjudiquem una vocal o una altra. La més neutra s'escriu amb a (d'aquí la famosa “cultura del hahahà”). La o intensifica, com un tiberi de rialles, la e ironitza, la u fa malvat i la i ho tenyeix tot d'estultícia. Trobo que les rialles més insofribles són les enllaunades. Hi endevino el botó que les activa. El mateix em passa amb la gent que riu per escrit. Aquells éssers que, encara que no vingui a tomb, acaben cada missatge amb un hehe, o encara pitjor, amb un jijijí. Prefereixo els smileys, però sóc un clàssic i ja faig amb l'aclucada tipogràfica ;-) La constel·lació de pictogrames que ha popularitzat Whatsapp em deixa fred. Ahir vaig rebre un missatge de felicitació acabat amb tres cincs i, en demanar el què, em van dir que a Tailàndia utilitzen aquest número per riure, atès que en tai el número cinc es pronuncia ha. O sigui, que el 555 final de la felicitació que m'envia el meu amic equival a un hahaha. Ah. Busco a la xarxa com es riu per escrit en diverses llengües i, esclar, trobo un munt de maneres diferents de transcriure el mateix so (o similar, perquè tots coneixem algú que riu amb xiulets intermitents dignes d'una Thermomix). 

D'entrada, veig que en xinès mandarí el 555 tai es pronunciaria wuwuwu, de manera que una rialla a Bangkok esdevindria plor a Beijing. En japonès transcriuen la rialla amb w, atès que el caracter kanji que la designa es pronuncia warai i en l'escriptura dels xats ràpidament es va abreujar en w. Si un japonès t'envia www no cal que busquis cap web. Els coreans riuen keukeukeu, i d'aquí kkk. Els grecs ho transcriuen xaxaxa en alfabet llatí, la qual cosa per a un català té un regust dansaire que ells no deuen copsar. Els brasilers fan huehuehue i, quan busquen una rialla més de xiuxiueig, rsrsrsrs. Els francesos toquen quatre de les cinc vocals, segons l‘estat d’ànim: tan aviat riuen hahaha com héhéhé, sense oblidar hihihi o hohoho. El millor, però, és la seva adaptació del popular acrònim anglès LOL (Laughing Out Loud: riallada). Els francesos també en fan anar una que podríem adoptar en català: MDR (mort de rire).

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del 17/12/12

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma