dissabte, 5 de gener de 2013

L'abolició de l'aritmètica

Corre la brama que a partir del febrer Twitter reduirà el nombre de aracters permesos als seus micromissatges. En realitat, és fals. O una mitja veritat. Només els tuits que inclouen un enllaç notaran una reducció. Fins ara, quan afegeixes un link en una piulada el sistema la redueix i ocupa 20 espais (o 21 per a webs https) dels famosos 140 caracters. Això vol dir que només te'n queden 120 (o 119) per piular. A partir de febrer els enllaços escurçats ocuparan 22 (o 23) i en conseqüència a tu només te'n quedaran 118 (o 117) per dir-hi la teva. Per tant, és una falòrnia dir que Twitter retalla els 140 caracters, però els canvis de capacitat anunciats en un format que fonamenta la seva identitat en la mida exacta fan pensar que en qualsevol moment poden canviar les regles del primer gènere literari del segle XXI. No és pas cap gènere rígid, com ho demostra que han aparegut sistemes per allargar-los (el carregós  TwitLonger) o per adjuntar-hi fitxers audiovisuals. Si mai Twitter renuncia al 140 entrarà en una llista de tòpics desmentits per l'aritmètica encapçalada pel sideral Leo Messi capaç de superar-los tots. 

Primer van ser els pans de quilo. Recordo, ja fa dècades, el clam popular quan es va saber que la majoria ja feien només 800 grams, amb la qual cosa els de mig vorejaven els 400 i de quart ja ni en parlem. L'aritmètica és punyetera, però es deixa entabanar per la vèrbola. Ja fa anys que les travesses tenen quinze resultats, però continuen sonant les cançons que van transformar el catorze en sinònim de la fortuna. Sabina en té unes quantes, i fa pocs dies encara vaig escoltar en una ràdio Miguel Bosé esgargamellant-se per “un catorce en la quiniela” en una cançó que es diu Mi Libertad. Els partits de futbol tampoc no duren 90 minuts, com molt bé saben els equips que marquen o reben gols en el descompte. Però potser el cas més radical dels tòpics desmentits per l'aritmètica és el del minut de silenci. El minut és cada cop més curt. La mitjana, en entorns sorollosos com estadis de futbol, ja és d'uns deu segons. I de fet, en aquests casos multitudinaris tampoc es fa silenci. De seguida fan sonar alguna melodia emblemàtica com ara El Cant dels Ocells per intentar combatre la incontinència verbal de l'entorn. En els últims temps, l'única vegada que he sentit un minut de silenci complet (més i tot) en un estadi va ser el dimecres 5 al Camp Nou, a dos quarts d'onze de la nit, just quan Messi va tenir l'ensurt que ha precedir al nou rècord. Allà el món es va aturar i milions de tuits (amb link i sense) es van escurçar dràsticament. Més enllà dels colors que defensa, Leo Messi passarà a la història com el futbolista que va abolir l’aritmètica.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del 11/12/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir