Les guerres del 2013

Deu fer un mes, abans de festes, vaig coincidir amb un amic israelià a l’altra punta del món. Les Nacions Unides acabaven d’acceptar a Palestina com a Estat observador i en la conversa va sortir el conflicte a la regió. El meu amic és jueu, viu a Tel Aviv, es defineix com “un liberal d’esquerres” i ha escrit uns quants articles crítics amb el govern israelià. “Hi ha dies”, em va dir, “en què l’atac d’Israel a Iran sembla imminent i inevitable. El 22 de gener hi ha eleccions generals, guanyarà Likud i Netanyahu tornarà a ser primer ministre, amb el suport dels ultranacionalistes i altres partits radicals. Llavors tindrà el camí aplanat per atacar a Iran”. Li vaig preguntar si aquest diagnòstic no era precipitat: amb la victòria d’Obama, les relacions entre Estats Units i Israel no passen per un gran moment. “Seria una manera de fer-los entrar en el conflicte, que no puguin triar i s’hi vegin empesos”, em va dir.

La conversa va portar-nos a parlar de la primavera àrab. Aquell impuls inicial de canviar les coses ha decaigut pel pes de la realitat diària. El cas més extrem és Síria i els combats que semblen no tenir fi. Llavors el meu amic va parlar-me de les dificultats de comprensió entre Occident i Orient, fins i tot entre els joves que xuclen els ideals de llibertat per internet. “Al món occidental”, va dir, “i sobretot a Estats Units, el més important és la llibertat. Als països islamistes, no. La llibertat està per sota de la religió, fins i tot quan no hi ha fanatisme, s’entén com una cosa abstracta que dóna equilibri al món”.

Les seves paraules em van tornar al cap l’altre dia, mentre llegia les memòries que ha escrit Salman Rushdie, titulades Joseph Anton. Rushdie explica que el seu pare era “un home sense déu”, i hi afegeix: “una declaració que avui dia encara sorprèn als Estats Units, tot i que no és gens excepcional a Europa, i una idea incomprensible a gairebé tota la resta del món, on la noció de ‘no creure’ fins i tot costa de formular”. Aquesta és la realitat: si el 2013 porta alguna guerra, segur que l’atiaran les creences religioses i la falta de llibertat.

Jordi Puntí, El Periódico, 7 de gener del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma