dissabte, 12 de gener de 2013

Mamzelles "on"

Es diuen Paula Ribó, Bàrbara Mestanza i Paula Malia, però s'han construït una màscara triple que respon al lacti nom de Mamzelles. Anit van tocar al Luz de Gas en un d'aquells concerts del Club TR3SC per a grups novells en els quals no és costum penjar el cartell d'entrades exhaurides. Però elles sí. Les Mamzelles són la regla que confirma l'excepció, per dir-ho amb un pseudoanacolut. De fet, quan escric aquesta columna encara no hi han tocat i, per tant, no puc tenir ni la més remota idea de com els ha anat. Un dubte m'assalta. Acabaran el concert resistint la temptació de fer una versió en directe del seu hit institucional de l'envasonvas.cat o, per contra, cediran a la dolça mel de l'èxit massiu? I si hi cedeixen, quina versió n'oferiran? Una de fidel a la de la campanya publicitària o una versió més punkarra? Canviaran algun fragment de la lletra per pujar-ne el to? Hi tenen dret, contractualment parlant? Si algun dels centenars d'assistents al concert em pot respondre les quatre primeres preguntes li estaré molt agraït.
Les Mamzelles presenten el seu disc Que se desnude otra, produït per Miqui Puig. Un disc amb cançons en cinc llengües que perden una mica si no les veus en acció. Es nota que el trio prové de l'Institut del Teatre, perquè la seva proposta musical sembla feta per tres personatges de ficció que haguessin decidit travessar la fina línia que els separa de la realitat. No són cantants que cuiden la posada en escena. Són actrius de carrer exiliades a l'escenari. La majoria de cançons semblen paròdies aptes per al microescàndol viral. Així ho devien apreciar els responsables de la campanya de l'envasonvas.cat que tanta repercussió està tenint. La van encertar. La disfressa retro que els han adjudicat s'adiu amb la màscara de tres caps que ja s'havien construït. L'impacte és, a hores d'ara, indefugible. Una altra cosa és que la campanya informativa estigui a punt de transformar-nos a tots en cagadubtes del reciclatge o que comencem a estar tips de la insofrible sonsònia.

La publicitat interfereix de maneres molt diverses en les carreres dels creadors. Sobretot en el cas dels músics. La millor cançó de la història, sotmesa a una ultraexposició com la que ara mateix té l'envasonvas.cat, pot acabar suscitant rebuig ja sigui blau, verd o groc. El fenomen de la cançó de l'estiu, últimament reconduït a la cançó de l'anunci de cervesa de l'estiu, n'és una prova clara. Les trajectòries posteriors dels grups triats no sempre en justifiquen la tria. Per contra, hi ha casos de miraculosa recuperació d'artistes oblidats per la via publicitària. Tots recordem la prodigiosa ressurrecció de Nina Simone arran de l'ús que un anunci va fer del seu “My baby just cares for me” il·lustrat amb una animació de plastilina. L'estrella de Simone feia anys que s'estava apagant i aquell anunci va revifar l'interès per la seva trajectòria. Quina trajectòria espera a les intrèpides Mamzelles? Molta merda.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 12/1/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir