dissabte, 5 de gener de 2013

Mery, Cris, Mas

Un anacronisme verbal neix quan desapareix el referent que justificava una expressió. Baixada de bandera, per exemple, va començar a formar part del llenguatge figurat quan els taxis es van passar al taxímetre digital. Per als lectors que s’hagin incorporat a la lectura de diaris (i a la vida en general) en els últims deu anys afegiré que els taxímetres analògics s’activaven abaixant una bandereta metàl·lica que hi feia de palanca-interruptor. Aquest Nadal de 2012 un munt d’expressions comencen a córrer perill d’ingressar aviat en l’asil verbal dels anacronismes. La paga extra de Nadal, per exemple, esperem que temporalment. D’altres ja fa anys que perden pistonada. És el cas dels lots nadalencs o, més encara, de les estrenes (en castellà, aguinaldo) amb què abans es gratificaven certs serveis en època nadalenca. I quan dic abans vull dir el segle passat, i encara no gaire al final. Sense fanalers ni serenos ni gairebé carters, si ara algú us pica a la porta per demanar res el més segur és que no tingui ofici ni brandi cap estampeta. L’exemple més flagrant, però, és el de les nadales impreses. A primers de segle encara circulaven moltes felicitacions. N’hi havia de Ferrandis i de casolanes, d’institucionals i de descaradament comercials. Tal dia com avui les carteres dels carters n’anaven plenes i les bústies sobreixien de sobres empurpurinats. Aquestes postals, avui en franca recessió, en català s’anomenen nadales (com les cançonetes), tot i que els amants de la modernor en deien christmas, sense saber que crisma és o bé un oli consagrat o bé el cap (allò de trencar-se la crisma). A casa n’arribaven a desenes cada any i jo, de petit, les col·leccionava en capses de sabates. 

Quan escric aquesta columna només n’he rebut quatre. La de ma mare, que sempre és la primera, la ja tradicional foto nadalenca de la Lucía i la Tània, filles de ma neboda gran, la no menys tradicional del Carlos Creuheras del Grupo Planeta (amb part autògrafa) i la del Tricicle, que són molt de la broma i m’informen que ja puc passar a recollir el meu avet en un seu terreny (Tricicle Peak) de Toodoggone, Canadà, una mena d’Espinelves a l’engròs. Ni El Corte Inglés! La resta de nadales han plogut per correu electrònic, whatsapp i altres vies digitals (i gratuïtes). Imatges com les que abans arribaven a casa, però digitals. Alguna romanalla viral (sense comparació a la de l’elf nadalenc que es podia personalitzar amb la teva cara) i la clàssica brometa d’actualitat: enguany dues senyores espectaculars que responen als noms de Mery i Cris, i el president Mas. Doncs això. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 24/12/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir