Mons paral·lels

Un dia dos nois molt crítics amb el sistema, com tants n'hi ha ara i per tants motius descriptibles, se'n van d'excursió a la Garrotxa i tenen un accident prop d'Argelaguer. Cauen per una cova i entren en un món paral·lel al qual seran transferits per separat. Així comença Kàrvadan, una novel·la fantàstica de Carles Batlle que enceta un periple editorial a La Galera que comprendrà tres volums. Aquest primer llueix el subtítol La llegenda de l'impostor i fonamenta la seva intriga en els dubtes identitaris del protagonista, que al nostre món es diu Pol. Al país de Carr-mor el confonen amb en Sigurn, el Kàrvadan de la seva mitologia. És a dir, creuen que el Pol és l'esperat enviat que ha de resoldre una qüestió de vital importància per al benestar dels carmorians. Les notables aventures del nouvingut ens són transmeses a través de dues veus ben diferenciades: la seva i la de la cúnari (princesa) Lia, amb qui en Pol manté una relació ambivalent. Batlle és un dramaturg de reconeguda trajectòria vinculada a la Sala Beckett, traduït i representat a Alemanya, que ara es llança al món de la literatura fantàstica amb una solvència que impressiona. La llengua és cristal·lina, el pols narratiu constant durant les prop de sis-centes pàgines d'aquest primer lliurament i el món paral·lel de seguida se'ns imposa.

Els referents de Carles Batlle són la novel·la clàssica d'aventures i la seva traslació als llenguatges del cinema i el còmic anteriors a Harry Potter, de manera que el fantasieig pren un caire més adult. Això no treu que Kàrvadan contingui tots els ingredients del gènere fantàstic que prové de la narrativa utòpica i pren embranzida amb El senyor dels anells de Tolkien: aventures, escenes d'acció i contraposicions fidelitat-traïció o amor-odi. També hi destaca la neologia pròpia dels mons paral·lels. Mor equival a vall, bur a ciutat, dan a muntanya... Així, el riu Carr rega la gran vall de Carr-Mor, els boscos són poblats pels Boods i, a banda i banda, s'hi alcen les ciutats de Lun-Bur (de la Llum) i Mun-Bur (Blanca), separades per muntanyes com Bat-dan (dels Morts) o Bat-dan (Negra). El monstruari conté troms (bòvids gegantins), gròfuls (simiescos), gàlibs (aus) o lingus (entre llops i hienes). Naturalment, el volum acaba amb un imprescindible glossari de noms propis per ajudar-nos a moure'ns en aquest món paral·lel.

Dos elements han aconseguit que vencés el meu recel innat pels mons paral·lels rebatejats amb toponímia pròpia i, sobretot, per les criatures estrafolàries que els habiten. D'entrada perquè, a diferència de les aventures de vampirs, aquí els personatges posen les pells en contacte. I també per l'orografia. Carr-Mor no deixa mai de ser l'Alta Garrotxa i el lector atent amb coneixements muntanyencs hi descobrirà els cims reals, des de Mare de Déu del Mont fins al Canigó, posats per l’excursionista Batlle amb cura verdagueriana. L'encerta.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 8/12/12

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma