Passejant per la Mitja Rambla Catalunya

Passejava l’altra tarda per la barcelonina rambla Catalunya tot escoltant amb el transistor a cau d’orella (un Sony model ICF-S10MK2) La tribu de Catalunya Ràdio, en concret Lluís Permanyer (tothom dret), que dissertava amb l’erudició de costum sobre el barraquisme. Baixava pel mig de la rambla mentre assentia amb el cap i repicava el dit índex damunt d’una taula imaginària, tot donant la raó a Permanyer quan explicava que el barraquisme del Carmel, de Montjuïc, de Santa Gemma, de la Perona, va desaparèixer anys enrere i que Barcelona és avui una ciutat sense barriades de barraques. Però el que distingien els meus ulls en aquells instants desmentia de ple l’afirmació permanyeriana. Al passeig central de la rambla Catalunya, baixant a mà dreta, encara s’hi poden trobar un seguit de barraques arrenglerades, d’aspecte més o menys deplorable. Totes elles són construccions precàries, aixecades amb materials febles (sostres i parets de plàstic o lona en lloc de la uralita tradicional), en terrenys que no són propietat dels barraquistes sinó municipal. Dins, s’hi arreceren uns homes i unes dones afamats que beuen i mengen a l’escalf d’unes estufes portàtils, que substitueixen els antics bidons metàl·lics on es cremaven fustes quan feia fred.
 
Aquestes barraques ocupen tot l’any la meitat del passeig i així és com queda severament disminuït l’espai de pas dels vianants. A les hores punta s’hi produeix una densitat humana tal que provoca empentes, trepitjades, fregadissos incòmodes i la sensació errònia que ens estem manifestant per la independència de Catalunya, quan en realitat estem passejant el gos.
 
Com que aquest nou barraquisme urbà ha modificat aquesta tan excepcional via pública, goso proposar que els tècnics de l’Ajuntament canviïn el nom actual pel de, molt més exacte, Mitja Rambla Catalunya.
 
Enric Gomà, Ara, dimecres 30 de gener del 2013. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma