Plàstic contra vidre

No s’ha de descartar que en Guardiola hagi fitxat pel Bayern de Munic per no haver de sentir mai més la cançoneta de l’Envàs, on vas? A Alemanya, on el partit dels Verds fa dècades que dicten l’agenda ecològica, el procés de recuperació d’envasos és modèlic. De fet, gairebé no es llencen mai al contenidor. La paraula clau, que aquí s’ignora en benefici de les empreses del ram, és plàstic. Com que tenen clar que és molt més nociu i difícil de reciclar, els alemanys han aconseguit eliminar una gran quantitat de plàstic de la vida quotidiana i tornar als envasos de vidre.

Així, per exemple, quan un aficionat del Bayern vol veure un partit de futbol a casa, compra una caixa d’ampolles de cervesa (de vidre) i paga una quota per cada envàs, entre 10 i 25 cèntims per unitat. Quan se les ha begut totes —els aficionats al futbol tenen molta set—, les torna al supermercat i recupera la quota per ampolla. En el fons, no és tan diferent del sistema que teníem no fa ni 30 anys, quan els envasos de iogurt natural eren de vidre retornable, les ampolles buides de xampany es venien al drapaire i el sifons encara no s’havien convertit en peces d’antiquari. Tot va canviar amb l’arribada de les llaunes de refrescos, les ampolles de plàstic de llet i d’aigua i els tetra-brik. Llavors el govern de torn va decidir que ja era hora de reciclar alguna cosa si volíem semblar europeus.

No es pensin, a Alemanya també es poden comprar ampolles de plàstic i llaunes, però tenen més consistència i funcionen igual que el vidre: t’hi carreguen la taxa i, si la vols recuperar, només les phas de retornar. Fins i tot a les perfumeries hi ha contenidors per tornar els pots i tubs de cremes. Ningú t’hi obliga, però ho fas sense pensar-hi. Les xifres diuen que amb aquest sistema Alemanya recupera més del 85 per cent dels envasos, mentre que a Catalunya no arriba al 50. Potser és veritat que ens falta informació i ens fem un embolic amb els contenidors, però tot seria més fàcil si hi hagués menys plàstic pel món. A més, mentre no sigui Xibeca, la cervesa sempre és més bona en ampolla de vidre.

Jordi Puntí, El Periódico, 21 de gener del 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma