dilluns, 14 gener de 2013

Reformar la Constitució

Dimecres passat la secció veïna de Cartes dels Lectors en publicava una d'Indalo Pazos Guardiola enviada des de Sant Pere de Ribes. El lector aprofitava que en el rum-rum de dilluns em feia ressò d'una quintada clàssica entre els mecànics (enviar l'aprenent a buscar una clau del tretze-catorze, inexistent) per aplicar aquesta mateixa lògica al terreny polític. Escrivia Pazos: “Sin entrar en tecnicismos ni sentimentalismos patrióticos, tengo esta sensación: a la petición de la llave, el Gobierno central responderá que está buscando la trece-catorce. Y, como no la encontrarán, nos darán una de estrella para que nos estrellemos”. Més enllà del calembour final, la carta està en sintonia amb una de les estratègies retòriques més habituals en el discurs polític actual: l'ús de l'analogia. Trobaríem exemples a cabassos, però amb un parell de casos bastarà. El president Mas sembla decidit a esgotar el repertori d'expressions nàutiques i les primeres declaracions de Duran a Xile després de la ignominiosa resolució del cas Pallerols (anagrama de ploralles) transformen la qüestió en un cas de fontaneria domèstica. Vet aquí que, en plena era digital, els nostres polítics són analògics. Doncs bé, aquest rum-rum neix amb una clara voluntat de servei públic envers la nostra classe política. Heus aquí un ampli catàleg d'analogies possibles per no caure en la repetició de la clau del tretze-catorze. Prenguin nota ses senyories de les diverses quintades que ens esperen. En especial parin atenció els que es declaren partidaris d'iniciar ara un procés de reforma de la Constitució. 

En el món de l'hosteleria, s'envia els nous a buscar la màquina de pelar gambes. A la banca, se'ls fa anar a l'arxiu a buscar la màquina de quadrar balanços i allà els donen un embalum molt pesant. Entre ferrers, se'ls envia a llimar l'enclusa. A l'aeroport, quan plou, a buscar les fundes pels avions. Entre els tècnics de teatre, l'aprenent rep l'ordre de portar la clau per girar l'escenari. A l'obra, els encofradors demanen la clau de girar columnes. Als despatxos d'arquitectura, el compàs de tres puntes. En la indústria del cinema, s'envia l'ajudant de producció d'un rodatge a buscar el cartell de “fi”. Entre fusters, es demana polir una fusta amb paper de vidre “fins que faci olor de ceba”, i també anar a buscar el martell de goma (ara ja n'hi ha, de martells de goma; el que  no hi ha són gaires aprenents). Finalment, quan els tenen ben emprenyats després de descobrir que els han aixecat la camisa amb la quintada, els envien a la ferreteria a comprar el més estrany que els passa pel cap, però que sí que existeixi. Actuen com ara fa el PSOE amb la reforma de la Constitució.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 14/1/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir