dissabte, 5 de gener de 2013

Ribollers i la cartografia

Dijous el Museu de Granollers va quedar desbordat. El fotògraf Jordi Ribó hi presentava l'àlbum gegantí amb què ha volgut celebrar els seus 25 anys d'ofici: El llibre es diu Ribollers 25 anys (Instants de Granollers i la seva gent), a Alpina, l'editorial de capçalera dels excursionistes.  Ribó és un artista del retrat. Fotògraf d'estudi, bregat en els sorollosos misteris de les cerimònies BBC, té una flaca pels retrats col·lectius. Els qui l'hem vist treballar coneixem la seva capacitat increïble per manejar grups humans, tant a peu pla com enfilat dalt d'una grua. Una de les seves principals virtuts és la interacció amb els retratats. Ja sigui en àmbits ben íntims (tres iaies nues arraulides rere un cobrellit al seu estudi) com a l'aire lliure, dirigint una gernació d'extres (vestits) dignes d'una superproducció de Hollywood. Els seus retrats responen a la noció d'instantània, potser perquè Ribó genera el moviment abans de fixar-lo. I viceversa: va ser ell qui va fotografiar el Llullu en les dotze posicions de la cursa atlètica perquè mon fill quiet adquirís moviment gràcies a les lleis de l'òptica. El còmplice en aquell pulquèrrim treball d'animació va ser el dissenyador Miquel Llach, el mateix que ha transformat Ribollers 25 anys en un text icònic.

Durant el segle XX la fotografia s'ha estès a àmplies capes de la població mentre maldava per fer-se un lloc entre les arts. Daguerre va difondre els daguerreotipos l’any 1839 i George Eastman va llançar la kodak amb pel·lícula fotogràfica el 1888. En el  XIX la fotografia havia servit per adjectivar la memòria. En ple segle XXI, la sobreabundància d'imatges digitals transforma l'art fotogràfic en una tria. L'arxiu d'un fotògraf de primera com Ribó és també un dipòsit de memòria històrica. De 1988 ençà, ha fet 10.550 reportatges: 900 famílies vallesanes de diversa extracció, 600 infants que van passar per la convenció fotoreligiosa de la Primera Comunió i just el doble d'adults que van decidir perpetrar Matrimoni (a uns 120 convidats per casori,  deu haver retratat unes 144.000 persones en actitud festiva). Tot aquest eixam  compon una part fonamental del teixit social de Granollers i comarca. L'arxiu acull els canvis socials que comporten el pas del temps. Amb els anys, Jordi Ribó ha retratat les noces de parelles homosexuals i també ha fet reportatges de segones, terceres i enèsimes núpcies entre els repetidors que tornaven a ensopegar en la mateixa pedra nupcial. Basta observar la roba dels retratats per viatjar en el temps, però també hi ha altres detalls que ens permeten jugar a arqueòlegs. Les ulleres, els pentinats, les matrícules i els models dels vehicles, si la gent fuma, alguna bandera escadussera... L'arxiu de can Ribó no és només un dipòsit de memòria històrica. També és un mapa. Els seus retrats han cartografiat els habitants de Granollers. Deu ser per això que el llibre l'edita Alpina, l'editorial dels mapes.
 
Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura 22/12/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir