Torna el Mail Art?

La paraula recessió té diverses accepcions. En l'àmbit econòmic, tal i com tothom s'entesta a repetir últimament, designa una “fase del cicle caracteritzada per una disminució de l'activitat econòmica”. En astronomia es parla de la recessió per referir-se al “moviment que presenten en general totes les galàxies que fa que totes s'allunyin entre si”. És a dir, una conseqüència de l'expansió provocada pel big bang que xoca frontalment amb la idea bàsica que associem a la recessió: retrocés. L'origen etimològic remet al llatí recessio, que designava l'acció d'allunyar-se. Potser per això la primera accepció és més ambigua: “Fet de separar-se o de desviar-se realment o en aparença”. Una de les conseqüències de l'omnipresent recessió econòmica ha estat la pràctica desaparició de les felicitacions nadalenques de paper, amb sobre i segell. A casa ho hem notat tant que fins i tot li vaig dedicar una columna en la qual detallava les quatre úniques que havien arribat (cap d'institucional ni d'El Corte Inglés!), però encara n'han arribat tres més. Una de convencional i dues que m'han fet pensar en un dels periòdics rebrots de l'anomenat Mail Art (o Art Postal) que van practicar grups d'artistes com Fluxus o els neodadaistes. Les dues nadales que remeten a les peces d'art enviades per correu postal són molt diferents. D'una banda, dues amigues mestres (Diana i Natàlia) ens envien una targeta elaborada per elles mateixes que porta grapat un sobret amb te nadalenc. Per l'altra, l'escriptor Jesús Marchamalo envia un curiós cartó rectangular. A totes dues cares hi ha la mateixa foto de Scott Fitzgerald i Zelda, amb pinzellades de color magenta. Un forat estratègicament col·locat permet substituir la cara d'ella (al dors) i la d'ell (al revers) per una moneda de dòlar de 1872 que hi encaixa. També hi ha un text, en castellà, a cada banda. A l'anvers: “No tenemos un dólar, le dijo Scott Fitzgerald, seductor, el pelo engominado...” Al dors: “...a lo que Zelda, tras un mohín de pueril contrariedad, le contestó: Pues vámonos al cine”. 
 
Marchamalo explica que el targetó foradat pertany a un projecte artístic de tiratge limitat, fet per l'artista Mónica Gutiérrez Serna aquest Nadal. Ja fa uns anys que aquesta pintora va ampliar les seves creacions a l'àmbit de la il·lustració de llibres, amb uns resultats deliciosos. L'últim és En tus ojos, editat enguany a Barcelona per Sd Edicions, però veig que el 2012 també ha publicat a Mèxic Óyeme con los ojos de Sor Juana Inés de la Cruz i que el seu proper projecte és il·lustrar un llibre sobre les paraules de Marchamalo (autor de la novel·la La tienda de palabras). Aquests dòlars per anar al cinema, però, inscriuen Gutiérrez Serna en la tradició del  Mail Art, que crèiem en franca recessió. Ja tindria el seu què que la recessió en la circulació de correu postal coincidís amb una revifalla de les propostes d'art postal. Em sembla que me'n vaig al cinema.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura 5/1/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma