Cim o càstig

Dijous, l'espai de documentals del Canal 33 en va emetre un d'excel·lent sobre el multilingüisme: La força de Babel, produït per Joan Úbeda de Media 3.14  amb TV3 i TVE. El multilingüisme ens porta a evocar herois poliglots de l'antigor com Mitridates (que en parlava 26 i era immune als verins), personatges  Guinness com el cardenal Mezzofanti (que en parlava un centenar) o lletraferits com Champollion o Tolkien (que en parlaven tretze per barba i encara n'inventaven). El primer encert del documental és que defuig aquesta temptació Guinness. El relat es vehicula a través de l'experiència d'una funcionària de la Comissió Europea que es planteja què ha de fer amb el seu multilingüisme quan queda embarassada. Aquesta dona és Anna Solé, nascuda a Vilafranca del Penedès i resident a Brussel·les. Solé, de pare català i mare aragonesa, es va llicenciar en Empresarials i Humanitats, però dos homes neerlandòfons van pol·linitzar el prefix del seu bilingüisme inicial: Erasme de Rotterdam i Joost de Flandes. Una beca Erasmus li va permetre acabar d'afegir el francès i l'anglès al seu repertori. Un matrimoni amb Joost, empresari flamenc, hi va afegir el neerlandès. Quan fa vuit anys la parella va procrear (i una petita Núria va irrompre a les seves vides) l'Anna es va plantejar si li podia transmetre els cinc idiomes que ressonen per casa seva. Va informar-se sobre el tema i ara ens en fa partícips amb un seguit de converses amb persones d'arreu relacionades amb el món educatiu, la Wikipedia o les institucions. Avui, els fills de l'Anna i el Joost (la Núria i el Pol, de 5 anys) van a una escola pública belga i s'expressen en les cinc llengües de casa: català, castellà, neerlandès, francès i anglès.

Al documental, cada cop que l'Anna parla amb algú es desplega la llista de llengües que el seu interlocutor maneja. Curiosament, l'únic monolingüe dels 27 és Jimmy Wales, el fundador d'un dels exemples més destacats de multilingüisme: Wikipedia. La reeixida recerca de l'Anna ens acosta des del llenguatge audiovisual al missatge de fons d'un dels assaigs més apassionants d'Umberto Eco: La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea (1993). Eco parteix dels relats bíblics d'Adam i Babel per contraposar la idea de càstig inherent a la Confusio Linguarum a la idea de riquesa fonamentada en la diversitat. Per fer-ho relaciona  la Càbala, Dante, Llull, Leibniz, els enciclopedistes i compara les llengües artificials (del volapuk a l'esperanto) amb l'ús instrumental de les llengües globals que ja s'albirava a finals del segle XX. La diversitat lingüística pot semblar cara, però ho és tant com la democràcia.
El monolingüisme jivaritza.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 23/2/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma