dissabte, 9 de febrer de 2013

Cinema emmudit

La mateixa setmana que una pel·li muda guanya el Gaudí a la millor obra en llengua catalana m'assabento del tancament imminent dels estudis de doblatge Sonoblok. Des de 1969 uns tres mil films i més de deu mil episodis televisius han trobat la veu a Sonoblok, doblades al castellà o al català, o sonoritzades. La premsa cultural que ha omplert pàgines  amb el tancament de les llibreries Catalònia, Robafaves o Proa no diu ni piu de Sonoblok. Què ho fa? Una indiferència relacionada amb els fantasmes que enterboleixen la percepció de la cultura. El 1987, quan Joan Manuel Serrat va treure la cançó “Los fantasmas del Roxy”, jo traduïa sèries per a Sonoblok. Llavors els estudis eren al número 84 del carrer Roger de Flor. L'èxit de TV3 afegia un punt de velocitat al moviment uniformement accelerat per la pastanaga olímpica. Els fantasmes de la cançó de Serrat allà eren d'una altra mena. Abans que el 1977 Sonoblok s'hi instal·lés, l'edifici havia estat convent i fàbrica de gel. Algun tècnic veterà parlava del fantasma d'una monja que pertorbava les gravacions i les sales de doblatge eren les antigues cel·les, després cambres de gel, a banda i banda d'un llarguíssim passadís. Hi feia molt de fred. Potser per això el 2002 la pastanagueta del Fòrum de les Cultures va portar Sonoblok a la seva seu actual del 22@, amb unes instal·lacions al carrer Perú que van costar un ídem i que va inaugurar un estarrufat alcalde Clos.

Sonoblok és història viva i els fantasmes del Roxy una minúcia al costat dels seus. Rovira-Beleta hi va doblar al català La Dama del Alba o Crónica sentimental en rojo. Clàssics com Allò que el vent s'endugué, Casablanca o E.T. van aprendre a parlar en català a can Sonoblok. També sèries com Dallas, Perry Mason o Veïns. En els últims temps, moltes de les pel·lis anglosaxones que s'han estrenat en català han sortit d'aquí: sagues com les de Harry Potter o del Senyor dels Anells, El Hòbbit, El discurs del rei, El pacient anglès... Els defensors de la V.O., entre els quals em compto, no podem obviar la dimensió sociolingüística del doblatge. Veure pel·lis en versió original és útil per aprendre idiomes, ergo veure pel·lis doblades al català ho és per aprendre català. Seria absurd que hi renunciéssim en favor de la subtitulació i en canvi es mantingués el doblatge al castellà. O tots muts o tots xarlatans. 

L'any 87 Serrat cantava “sobre las ruinas del Roxy juega al Palé el capital” en referència a l'oficina del Banc Central en què es va transformar el cinema. Potser ara mateix Serrat ja prepara una cançó en català sobre les ruïnes de la Catalònia i el McDonalds que hi posaran (per sant Jordi m'agradaria anar-hi a signar llibres, a aquest McDonalds). Però quan Sonoblok se'n va anar a jugar al Palé al 22@, a Roger de Flor s'hi va instal·lar una perruqueria xinesa. Veig a la xarxa que el 2009 la van investigar per oferir serveis amb “final feliç”. És una metàfora antonímica del final de Sonoblok.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 9/2/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir