dimarts, 12 de febrer de 2013

El Fabra zulú

Phiwayinkosi Mbuyazi és filòsof, economista i enginyer, llicenciat a Oxford. És sud-africà. De la província que ara s’anomena KwaZulu-Natal. Cada diumenge publica uns mots encreuats en zulu al Sunday Times, en l’edició en aquesta llengua africana que surt a Johannesburg des de novembre de 2010. Mbuyazi acaba de publicar AmaYiphendleya IsiQalo Sakho Konke, una novel·la juvenil que capgira l’operació de Harry Potter. Aquí els quatre protagonistes, provinents d’una societat de tradicions més aviat màgiques, entren en una dimensió paral·lela en la qual domina la ciència i la tecnologia aplicada a la vida quotidiana. Tot i que l’actual president sud-africà Jacob Zuma parla habitualment en zulu al Parlament, la producció literària és molt escassa. Tal com passa amb les altres llengües negres de Sud-Àfrica (xosa, tsonga, pedi, ndebele, venda...) en zulu pràcticament només es publiquen llibres infantils. En canvi, deixant de banda l’omnipresent anglès, cada any surten entre cent i dos-cents llibres per a adults en afrikaans (la llengua dels colons d’origen neerlandès), un idioma que parlen el 13,5% de sud-africans, davant el 22,7% de zuluparlants. Per això el tiratge de la novel·la de Mbuyazi recorda el dels llibres de poemes en català dels anys quaranta: 250 exemplars, només és accessible per la xarxa, dels quals de moment se n’han venut 80. Si teniu cap amic zulu, escriviu a info@mbuyazi.com (també en versió anglesa, per allò de la cortesia i la valentia).
 
La gràcia de l’obra de Mbuyazi és que ha decidit encunyar centenars de mots en zulu per evitar el manlleu directe d’anglicismes per referir-se als avenços tecnològics. Així, els aparells d’aire condicionat, freqüents a les llars de Durban per resistir la canícula de l’estiu zulu però sense nom autòcton, són Isilolongamoya, un neologisme format a partir de mots zulus: isi (el truc) lolonga (que controla) moya (l’aire). La mateixa operació val per als forns microones —Izanyanyana, d’iza (ones) nyana (petites)— o netejaparabrises —Amawusha, en aquest cas d’origen onomatopeic. L’argumentació que mena Mbuyazi a actuar així a primers del segle XXI està en sintonia amb la que, fa cent anys, afrontava la llengua catalana. L’esperit científic aplicat a la llengua. Amb l’afegit que ara Mbuyazi disposa de mots encreuats (nascuts el 1913) i eines digitals. I també demostra tenir sentit de l’humor. Com que per escriure 8 en zulu calen 17 caracters (isishizagalombili), Mbuyazi sosté que el punt d’ebullició de l’aigua equival a l’estona que es triga a pronunciar 8888 en zulu. També sosté que la llengua és un ésser viu. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 12/2/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir