Escriure un ‘e-book’

“¿Escriuré un e.book? ¿Per a tu?”
Aquesta setmana vaig veure l’últim episodi de Girls, la sèrie de televisió que produeix HBO i se centra en les desventures amoroses i laborals de quatre noies de Brooklyn. Hanna, la protagonista que vol ser escriptora, tenia una reunió amb un editor. Ell li lloava els seus assajos i de sobte li deia amb un to paternal: “Escriuràs un e-book”. I ella, ingènua: “¿Escriuré un e.book? ¿Per a tu?”. I ell: “El necessito per d’aquí un mes. No faig broma”. L’escena era hilarant per moltes raons, però la principal, esclar, era la naturalitat amb què tots dos havien substituït el llibre per l’e-book. En aquell context era com si els llibres de paper s’haguessin convertit en una relíquia del passat com a mínim al Brooklyn més hipster i l’e-book ja s’hagués guanyat un lloc en l’imaginari dels escriptors i editors.

La farsa era encara més versemblant gràcies a aquell detall inquietant: l’exigència de l’editor perquè Hanna escrivís el text de l’e-book en tan sols un mes. No sé si aquí hi ha cap editor que encarregui llibres amb tan poc marge, però sí per al cap de quatre o cinc mesos. Solen ser llibres d’actualitat, instantanis com el Nesquick, i seran aquests mateixos editors agosarats els que un dia proposaran a algú l’escriptura d’un e-book directament, sense passar per la impremta.

Ara com ara, l’opció de l’e-book sense versió de paper està bé per publicar llibres especialitzats, assajos amb escassa sortida o llibres descatalogats. També com a alternativa per als textos que no troben un editor tradicional. El problema arribarà el dia que els joves narradors com la Hanna de Girls acceptin d’escriure “un e-book” així tal com sona, i no una novel·la, un relat, un assaig. No costa gaire imaginar que el mateix procés se simplificarà. Aleshores la figura de l’editor de text ja haurà desaparegut del tot i els llibres es publicaran sense revisar ni corregir, ja pots comptar, perquè al cap i a la fi a l’era digital tot és immediat, i no és el mateix una errata a la pantalla del mòbil, o a l’ordinador, que impresa a la pàgina del paper tan incòmoda i tan eterna.

Jordi Puntí, El Periódico, 23 de febrer del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma