dilluns, 11 de febrer de 2013

L’empresari, el fantasma

Divendres passat El Periódico va publicar una entrevista molt graciosa amb Sergi Pastor, l’empresari imputat per presumpte tràfic d’influències en l’adjudicació d’estacions d’ITV —el mateix cas que també esquitxa a Oriol Pujol—. Totes les seves respostes anaven encaminades a desvincular a Pujol de la possible trama i alhora alimentaven la sospita d’un complot: segons Pastor, al darrere d’aquest procés hi ha una motivació política per perjudicar al secretari general de CDC, i a ell mateix de retruc.

Una bona part de l’acusació es basa en les gravacions de converses telefòniques que Pastor va mantenir amb altres empresaris, on Pujol apareixia citat sovint com un element clau per a les negociacions. En concret, s’hi referia com a “l’Oriol”, “l’alt comandament polític”, “el nostre líder espiritual” i fins i tot “Zumosol” —referint-se, esclar, al mític cosí forçut que apareixia anys enrere a l’anunci de Zumosol.

El que resulta més fascinant de l’entrevista, però, és quan Sergi Pastor diu que no era tan proper a Pujol com semblen indicar les escoltes telefòniques, i que tot plegat era el que ell en diu una “fabulació”. És a dir, que s’inventava aquesta relació amb en Zumosol per guanyar-se els possibles clients. Deia Pastor: “Hi ha converses que són de caràcter molt particular, en què crec que em puc permetre fer una mica el fantasma i jugar comercialment”. Vet aquí el moll de l’os. Igual que per a Pastor, fer el fantasma és un estil de vida per a molts empresaris, un món de ficció on són els reis del mambo. Tots en coneixem algun o els hem vist en algun restaurant: el rellotge car, el mòbil sobre la taula, els viatges fabulosos, les proeses sexuals..., i de sobte, un nom sense cognom en la conversa: “L’altre dia, dinant amb l’Artur...”. I qui diu l’Artur, diu en Josep Antoni, en Sandro, la Núria, l’Iñaki... Potser per aquesta afició a inventar-se sopars de duro, les explicacions de Sergi Pastor sobre el cas ITV em fan pensar en la faula de Pere i el llop: ara que es posa seriós, fa acte de contrició i ens l’hauríem de creure, ara és quan resulta menys convincent.

Jordi Puntí, El Periódico, 11 de febrer del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir