dijous, 28 de febrer de 2013

L’oracle de Google Instant


Si em feu definir què és un algoritme, la meva resposta no passarà d’un balbuceig infantil. En canvi, sí que sabria explicar que la vida dels algoritmes és més feliç i plena des que hi ha internet. Els programes de cerca com ara Google es basen en aquestes fórmules per afinar cada cop més les respostes, per això existeix la funció Google Instant: comences a apuntar una frase al buscador i de seguida et suggereix com acabar-la, basant-se en els milers de consultes que els altres han fet abans que tu. El mètode és fiable, diuen a Google, perquè congreguen gairebé el 90 per cent de les cerques a internet i les analitzen per preveure què és el que busquem.

Aquest control exhaustiu de les nostres dades és molt inquietant, però també pot ser una eina útil. A través d’una cosa tan arbitrària com els suggeriments de la màquina, podem descobrir quins són els interessos de la majoria de ciutadans. Per exemple, respecte dels nostres polítics en plena crisi. Dissabte al matí vaig buscar “Artur Mas” a Google Instant. Encara no havia acabat d’escriure el nom que el programa em va suggerir aquestes cerques: “Artur Mas twitter”, previsible; “Artur Mas style”, en referència a la paròdia musical de Gangnam Style que van fer al Polònia, i “Artur Mas Suiza” —Suiza en castellà, no en català.

Com es veu, estem davant una barreja de joguina i oracle que pot ser molt entretinguda i reveladora. Després d’Artur Mas, vaig buscar més noms. La màquina va donar cerques com ara “Urdangarín fianza”, “Felip Puig dimissió”, “Aznar hablando inglés”, “Bárcenas sobres”, “Duran i Lleida independència” o l’estrany “Mariano Rajoy pollito pío”. Tots aquests personatges poden defensar-se dient que internet és un focus de rumors i mentides, i tindran raó, però un algoritme és un mètode científic. Quan busques Messi, per exemple, no hi surt cap raresa perversa, sinó “Leo Messi papá”. Si l’argument no els convenç, sempre poden querellar-se contra Google. A França i Itàlia més d’un polític ho ha fet, amb resultats favorables i indemnitzacions milionàries. Pot ser una manera ben neta d’aconseguir ingressos atípics.

Jordi Puntí, El Periódico, 25 de febrer del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir