diumenge, 17 de febrer de 2013

Tabernacle?

A Manlleu trobo ben viva l’expressió “ser un tabernacle”. La primera impressió, ja em perdonaran els manlleuencs, és més aviat tavernària. De fet, alguns dels meus informants per a la secció “Paraules en ruta” del programa Divendres de TV3 ho escriuen amb ve baixa, com taverna. Els diccionaris catalans el recullen amb be alta, però els generals només li atorguen el sentit bíblic. Tabernacle prové de tabernaculum (tenda de campanya) i el seu significat més divulgat és el de la tradició hebrea: “envelat mòbil que els hebreus feren servir de santuari abans de l’erecció del temple de Jerusalem, que contenia les taules de la Llei i l’arca de l’aliança”. Ja ho veuen, pur Spielberg disfressat d’Indiana Jones A la recerca del tabernacle perdut. D’altres accepcions cristianitzades relacionen el mot amb el sagrari de l’altar major i amb el baiard que permet portar els sants en les processons. L’únic diccionari que recull el sentit que trobo viu a Manlleu és l’Alcover-Moll: “ximplet, persona curta d’enteniment o mancada de gràcia”. El lligam no és evident, però el vi hi deu jugar un paper. No pas el vi de la taverna, sinó el del sagrari. O el que devia córrer a la festa de les Cabanyelles o dels Tabernacles, amb la qual els jueus commemoren la travessa del desert. Brindeu tant com calgui, però no sigueu tabernacles, que els Mossos us faran bufar.

Màrius Serra. El Punt Avui. Cultura. 15/2/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir