Antonímia onomàstica

Es diu que el nom fa la cosa, però l'atzar és tossut i moltes vegades intervé amb la contundència que els antics reservaven a les divinitats. Els exemples de noms o cognoms adequats a l'activitat professional del seu portador sovintegen. Per exemple, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que es diu Marta Afuera o l’eminent ginecòloga doctora Concepció Jove Alegre. De fet, en anglès els designen amb un neologisme traduïble per aptònim i és costum col·leccionar-los. Aquí, abans de saber com dir-ne, ja en col·leccionàvem. El meu cas d'aptonímia preferit es va donar l'any 2001. Un Mallorca classificat per a la Champions va començar la temporada entrenat per l'alemany Bernd Krauss, però l'arrencada a la lliga va ser nefasta i a finals d'octubre un equip alemany va ridiculitzar el Mallorca a Son Moix. Aquella derrota a domicili va significar el comiat de Krauss, amb dues coincidències dignes d'un guionista il·luminat: a) l'equip alemany era el Schalke 04 i el Mallorca hi va perdre justament per 0-4 i b) el president que va destituir l'entrenador alemany es deia Mateu Alemany (i prou que el va matar!). Llevat de casos excepcionals com aquest, he de reconèixer que els millors aptònims no són els cognoms que dringuen en consonància amb l'activitat professional del seu portador, sinó els que s'hi oposen. 

Vaig començar a prendre consciència del fenomen a la dècada dels noranta, quan la gespa del Camp Nou va passar per una època tan dolenta que fins i tot els jugadors se'n queixaven. El responsable de tenir-ne cura duia un cognom que encara ressaltava més el desastre: Campreciós. Quan me'n vaig fer ressò un lector em va escriure per explicar-me que la seva dermatòloga es deia Gratacòs però que mai no havia gosat fer-li notar la ironia. Aquesta setmana he recordat el jardiner Campreciós i la dermatòloga Gratacòs durant l'emissió d'un esplèndid reportatge a La 2 sobre l'ablació genital femenina, en veure-hi la sociòloga francesa que presideix el GAMS (Groupe pour l'Abolition des Mutilations Sexuelles et autres pratiques traditionnelles). Vaig haver de parpellejar com un colibrí abans de corroborar el cognom que em semblava llegir en els subtítols del reportatge: Gillette. Encara me'n faig creus, i si no em creuen busquin-la a la xarxa. Em sembla una prova irrefutable de l'existència d'un déu de l'humor negre. Potser conscient del grau d'inadequació del seu cognom, la sociòloga en qüestió l'acompanya amb un segon i signa Isabelle Gillette-Faye. El cas Gillette subratlla la necessitat de trobar un equivalent antonímic al neologisme aptònim: antiaptònim? inadequatònim? impropiònim?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 19/3/13

Comentaris

  1. En anglès existeix el terme "inaptonym". Em fa l'efecte que es podria traduir fàcilment al català com "inaptònim".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma