Canta, Karim

El tràveling en primer pla dels futbolistes de les seleccions cantant l'himne nacional sembla una roda de reconeixement de criminals. Sobretot des que ha trascendit que el madridista Karim Benzema no canta mai la Marsellesa. L'actitud del francès d'origen algerià ha exasperat els seguidors ultradretans del país veí. Totes les gravacions mostren que Benzema no obre la boca quan sona l'himne francès, i fins i tot en una ocasió va fer riure el seu company Samir Nasri, com si se'n fotés. Benzema admet que mai no l'ha cantat, però diu que no és l'únic i que no per cantar l'himne marcarà un hat trick. A les gravacions podem veure alguns companys seus, com el mateix Nasri o Ribéry, que tampoc no baden boca mentre la resta de l'equip s'esgargamella entonant Allons enfants de la Patrie, le jour de gloire est arrivé... Benzema s'acull al mestratge d'un altre francès d'origen algerià vinculat al Reial Madrid: “Zidane, per exemple, no cantava obligatòriament”, s'excusa. “No veig on és el problema. Fins i tot hi ha aficionats que no el canten”. Demà, en el matx oficial contra Espanya, les càmeres buscaran la boca de Benzema com qui busca els llavis de l'estimada. Els mourà, ni que sigui per fer play-back?

A l'altra banda, els jugadors de la selecció espanyola mantindran la boca tan tancada com la de Benzema. Enrere queden els gloriosos temps en els quals l'esperit patriòtic de Fernando Hierro superava el petit contratemps de la manca de lletra de l'himne per inventar una taral·la que li permetés mastegar síl·labes inconnexes. Més enrere encara emergeix la llegendària figura del Chopo Iríbar, el porter abertzale de la selecció espanyola del tardofranquisme. Sempre m'he preguntat què li devia passar pel magí cada cop que sonava la marxa reial. Potser cantussejava allò del Franco, Franco, que tiene el culo blanco? A mi ja fa anys que els de casa no em deixen cantar res. Per més que de jove vaig fer sis anys de solfeig i piano, es disfressen de Risto Mejide i em diuen que desafino com una cadernera afònica. De manera que si jo mai jugués un Mundial amb la selecció catalana de futbol potser tampoc no cantaria Els Segadors, ni que només fos per por a desentonar. (Sisplau, notin la triple suposició, perquè tinc vora cinquanta anys, mai no he jugat a futbol i la selecció catalana, ara per ara, no pot jugar cap Mundial de res). Fins i tot el gran Leo Messi també va ser acusat de no pronunciar els versos de l'himne argentí quan jugava (malament) amb la seva selecció. Ara que fa molts gols ja no els preocupa tant. Si mai em seleccionen, em presentaré amb un tabalet i una dolçaina i refilaré la Muixeranga d'Algemesí.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum. 25/3/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma