dijous, 7 de març de 2013

Confucionisme confusionista

Tot i l'estat d'incertesa del món editorial Agustí Pàniker ha decidit ser valent i començar a publicar també en català. Pàniker manté alt el pavelló del seu il·lustre cognom publicant els llibres relacionats amb l'espiritualitat que han fet de Kairós una editorial de referència en un gènere cada cop més exposat a la intromissió de xarlatans de fira. Els dos primers títols són de dos autors d'aquí: Josep Maria Romero (Tao, les ensenyances del savi ocult) i Jordi Pigem (La nova realitat). Romero, un escriptor de viatges de llarga trajectòria, prové de les rutes de la seda cotonosa que Alan Watts o Allen Ginsberg van obrir a mitjan segle XX per explorar l'espiritualitat oriental. Romero va deixar l'Índia enrere i ara viu a l'Extrem Orient, connectat i desconnectat alhora, tal com li permet fer l'era digital. La mirada del seu llibre és actual, entre altres coses perquè la filosofia del taoisme va néixer en el context d'una gran crisi de model que sacsejà l'antiga Xina durant cinc segles. Qualsevol similitud amb la nostra situació actual és pura coincidència. 
 
El cas és que el Tao, entès com un camí personal aliè a les estructures que sovint conformen el pensament humà, va néixer com a reacció contra el sistema del confucionisme. En un capítol excels del seu llibre, Romero explica “L'efecte nociu de les paraules”. Ho fa a partir d'un consell confucià. Preguntat sobre quina seria la primera mesura que prendria en assumir el càrrec d'administrador de l'estat de Wei, Confuci va respondre que el més urgent era rectificar noms. Segons el seu parer, si “el llenguatge no concorda amb la realitat de les coses impedeix la gestió eficaç dels afers d'estat”. La seva doctrina de la rectificació dels noms va generar força controvèrsia, però va acabar sent referencial a la filosofia xinesa i, pel que veiem ara, una de les primeres exportacions xineses al gran mercat de les futures democràcies europees. Els nostres polítics, quan arriben al poder, dediquen moltes energies a rectificar els noms de les coses. Canvien noms de Conselleries, impugnen i matisen declaracions, rectifiquen mots tothora sense anar mai al fons de les qüestions. Però és que els moviments socials fan el mateix des de l'oposició. Pretenen imposar noves maneres d'anomenar les coses, demonitzen certes expressions col·loquials titllant-les d'ofensives i es rabegen tothora en els tabús del políticament correcte. Els uns i els altres són confucionistes i confusionistes alhora. El Tao diu que les paraules serveixen per transmetre una idea i que després cal oblidar-se'n, perquè les etiquetes limiten. En això estan entre l'escala de Wittgenstein i la maledicció d'Alzheimer.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 5/3/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir