dimecres, 27 de març de 2013

El xandall i la felicitat

És dimecres, quarts de deu de la nit. Torno cap a casa en un tren de rodalies i la gent fa cara de cansada. Una noia tecleja frenèticament un mòbil, un noi escolta música amb uns auriculars enormes. Em fixo en els altres passatgers i al meu vagó hi compto vuit persones que porten pantalons de xandall i no sembla que vinguin de fer esport. Són xandalls descolorits, balders, i em fan recordar que avui, 20 de març, ha sigut el Dia Internacional de la Felicitat. Les Nacions Unides el van decretar per primer cop l’any passat, i es veu que van triar aquesta data per raons astrològiques: el sol i l’equador estan en el mateix pla i el dia i la nit tenen la mateixa llargada i es crea un equilibri celeste i etcètera. El Dia de la Felicitat s’afegeix a la llarga llista de dies commemoratius de les Nacions Unides, com ara el Dia de la Salut Mundial (7 d’abril), el Dia dels Ocells Migratoris (12-13 de maig) o el Dia de les Dones Rurals (15 d’octubre). Si repasses tot el calendari de dies especials, tens la sensació que només en dediquen a les causes perdudes, als desastres de la història o a les espècies i idees en perill d’extinció. 

Potser hi va haver un moment en què el xandall sí que representava una idea de felicitat, associada sens dubte a la comoditat (però no pas a l’estètica). El cap de setmana, la gent es posava el xandall i sortia a passejar. Hi havia parelles que fins i tot acomplien el ritual de portar el mateix model de colors cridaners. Després, de mica en mica, el xandall va començar a colonitzar els dies laborables: se’l posaven en arribar a casa, per treure el gos a passejar, per mirar la tele al sofà. Ara el xandall és també una imatge de la infelicitat. Veig aquestes persones al tren de rodalies i penso que s’han resignat. Pot ser que no treballin, penso, que es llevin al matí i es posin el xandall per estar per casa, com un uniforme d’aturat, i després els faci mandra canviar-se per baixar al súper o anar al metge. Tot al contrari del que passa als gimnasos, on ja no hi veuràs gaires esportistes amb xandall: ara es porten les mitges arrapades, les samarretes fetes amb materials que et deixen suar millor.

Jordi Puntí, El Periódico, 24 de març del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir