dilluns, 18 de març de 2013

La fi del món

Conservo, des de la més tendra adolescència, diversos llibres sobre la profecia de Malaquies, un enigma històric que reapareix cada cop que hi ha fumata blanca. Malaquies va néixer a Irlanda, concretament a Armagh, l'any 1094, va visitar Roma el 1139 i hi va tenir una visió profètica en forma de llista. El seu manuscrit cataloga tots els papes de l'Església catòlica, des de Sant Pere fins a la fi dels temps. En teoria va lliurar la seva profecia al papa Innocenci II i no se'n va saber res més fins que l'any 1595 l'historiador Arnold de Wion la va incloure al llibre Lignum Vitae. Els 77 primers pontífexs de la llista ja eren història, a finals del segle XVI, i per tant els seus lemes podien haver estat falsificats perquè encaixessin, però els dels següents van ser escrits anticipadament sense cap mena de dubte. Veig que la meva lectura de la interpretació de l'enigma per Juan Manuel Igartua data de 1976, en ple papat de Pau VI (Flos florum), número 108 d'una llista de 111 lemes i dues frases finals. La sensació de final d'època era el que ho feia més atractiu per a l'àvid sagal de 13 anys que jo era. Cada lema dóna peu a una justificació, sovint molt creativa, que el relaciona amb el Papa en qüestió. La lluna del lema de Joan Pau I (De medietate lunae) va suscitar desenes d'explicacions: el seu nom Albino Luciani remet a la blanca llum de la lluna, va néixer a la diòcesi de Belluno (bella lluna), el seu pontificat va durar una lluna (un mes)... El sol del lema de Joan Pau II (De labore solis) s'oposava a l'anterior: el mateix nom, papat curtíssim versus papat llarguíssim, dues personalitats oposades... Finalment, l'olivera de Benet XVI (Gloria olivae) fins i tot va ser relacionada amb la coalició política coetània de L'Ulivo.
 
Després dels 111 lemes de la llista hi ha un text que sempre ha provocat una certa confusió, però en general es creu que al·ludeix a dos papes més: 112 (In psecutione extrema S.R.E. sedebit) i 113 (Petrus Romanus...) La primera part ha estat associada a una seu vacant, i el tal Petrus Romanus seria l'últim Papa que en teoria dirigiria els instants finals de l'Església o, segons com, els últims moments abans de la cataclísmica fi del món. En aquest context si la setmana passada el successor de Benet XVI hagués triat dir-se Pere en comptes de Francesc ara mateix hi hauria conspiranoics malaquistes a totes les teles. Ara, però, s'enfronten a una dura crisi de fe. S'assembla en res Pere a Francesc? No pas, És clar que el papa argentí tampoc no els ha volgut deixar del tot desemparats. Com s'explica sinó, que en les seves primeres declaracions digués que l'Església havia anat a buscar Papa “a la fi del món”? Calia? No podia haver dit a la quinta forca?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 18/3/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir