dilluns, 25 de març de 2013

L’enginyer i l’orfebre

Ara fa uns mesos, Imma Monsó argumentava en un article que hi ha dues menes d’escriptors: els que escriuen sumant i els que escriuen restant. Per uns, deia, “el treball fonamental és posar una paraula rere l’altra”, mentre que els altres necessiten “esborrar una paraula rere l’altra”. M’agrada aquesta reducció de l’escriptura a sumes i restes perquè ens remet a l’essència de la creació literària. Escriure és sobretot reescriure i, al capdavall, l’habilitat per afegir o treure paraules d’un text és allò que acaba definint l’estil de cada autor. Quan va més enllà de l’obsessió justa, aquest impuls crea monstres: l’autor que suma i suma esdevé un grafòman; l’autor que resta i resta es queda en el no-res i un dia deixa d’escriure. 

Climent, l’excel·lent novel·la que acaba de publicar Josep M. Fonalleras (Amsterdam Llibres), també parla de tot això, entre d’altres coses. El Climent del títol és un autor bloquejat. Temps enrere havia publicat algun llibre, però ara viu emboscat en la paràlisi i la dissimula dient que s’està documentant. Després d’una estada solitària a Roma “per escriure”, Climent mor i els seus amics donen tot el material que tenia dins una calaixera a un altre escriptor, perquè provi d’ordenar-lo. Així, la novel·la combina amb harmonia els textos breus que en Climent va escriure a Roma i les impressions d’aquest altre narrador, tant personals com literàries. Amb tot això Fonalleras trena una història que parla del silenci com a refugi literari, però també de la temptació de confondre la vida i l’escriptura, i ho fa amb un estil net, proper, a vegades líric, que se serveix de referències a pintors i poetes però no és gens pedant.

En un moment de la novel·la, en Climent també diu que hi ha dues menes d’escriptors: “els que són enginyers i aixequen ponts” i “els orfebres, que miren d’encastar una pedra preciosa en una joia, sense que desentoni”. Vet aquí un pas més per ajudar a definir la complexitat dels narradors que ens transmeten un món propi, com Fonalleras: un orfebre que suma, un enginyer que sap restar, i totes les altres combinacions possibles.

Jordi Puntí, El Periódico, 23 de març del 2013. Fotografia: aragirona.cat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir