Problemes a Xipre

Dijous gairebé trenta mil estudiants de secundària i batxillerat van participar en unes proves matemàtiques amb els enunciats en català: 19.427 inscrits a Catalunya, 4.245 al País Valencià, 3.434 a les Illes Balears, 24 a Andorra i 6 alumnes inscrits en un centre de Ceret, a la Catalunya Nord. És la XVIII Prova Cangur, auspiciada per la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, en col·laboració amb la Societat Balear de Matemàtiques i la Societat Al-Khwarizmi valenciana. L’objectiu és estimular l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels reptes que tots els que hem estat escolaritzats coneixem amb el descoratjador nom de “problemes”. El format consolidat de la prova consisteix en trenta reptes matemàtics de dificultat creixent amb una modalitat de resposta d’opció tancada (entre 5 de possibles). Cal resoldre’ls en cinc quarts, és a dir, 75 minuts. Com sempre, la prova Cangur es va celebrar simultàniament en diverses ciutats d’arreu del món, amb els enunciats traduïts a cada llengua però compartint els mateixos trenta problemes. 
 
Les matemàtiques tenen mala premsa curricular. Intimiden i empenyen a prendre partit per les lletres. “Sóc de lletres, jo”, diu la gent per justificar que no es veu capaç de seguir un mínim raonament. Com si les lletres en fossin alienes! De cultura només n’hi ha una. La gran muralla que presumptament separava ciències i lletres era una entelèquia, la qual cosa no vol dir que tothom pugui comprendre les subtilitats del llenguatge matemàtic. Ara fa un any la Facultat de Matemàtiques de Palma em va convidar a fer una conferència sobre el llenguatge verbal com a cloenda de la prova Cangur a les diverses seus mallorquines. Els professors de l’organització, que havien batallat amb els adolescents de dia, van batallar amb mi de nit, perquè en veure’m entaulat amb nou matemàtics vaig treure els patracols i em vaig passar el sopar intentant que m’expliquessin l’abast dels treballs matemàtics de Ferran Sunyer per intentar comprendre millor aquesta figura que llavors encara vivia als esborranys de la meva novel·la. Va ser inútil. D’aquell sopar a Palma en vaig sortir amb la certesa absoluta que el meu nivell matemàtic no em permetria comprendre les troballes de Sunyer. Ara, quan parlo de la novel·la en les múltiples presentacions que fem i farem (avui dissabte a Vilafranca, per exemple), explico aquell sopar i tothom somriu, alleujat i solidari. Com és que encara intimiden tant, les matemàtiques?
Els enunciats de la prova Cangur, que es mantenen en un secret major que el de molts sumaris, els prepara l’associació Kangourou Sans Frontières en una reunió internacional. El més interessant del cas és que enguany la reunió internacional de la qual van sortir els trenta problemes de la prova es va celebrar a Xipre. D’això se’n diu tenir intuïció matemàtica. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 22/3/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma