dilluns, 29 d’abril de 2013

Boston i la por de la ficció

 Entre les obres d’èxit que actualment es poden veure als teatres de Broadway hi ha The assembled parties, del dramaturg Richard Greenberg. Pel que n’he llegit, l’obra se centra en una família jueva de Manhattan, de classe mitjana alta, i transcorre durant dos dinars de celebració amb 20 anys de diferència, el 1980 i el 2000. El salt temporal, diuen els crítics que l’han elogiat, serveix per mostrar el declivi de la família i les tradicions. Des de fa uns dies, però, l’obra és notícia perquè poc després de l’atemptat a la marató de Boston, el passat 15 d’abril, Greenberg va enviar un comunicat als mitjans explicant que havia decidit eliminar unes quantes frases de l’obra. Es veu que en un dels diàlegs es feia referència a un estudiant de Harvard que la policia havia enxampat provant de fabricar una bomba. “Hi ha alguna cosa que no va bé a Boston, oi?”, deia un dels personatges, i després la conversa prenia un altre camí.

Tot i que és una creació seva, i que està ambientada en el passat, l’autor ha trobat necessari carregar-se la referència casual. Es pot entendre com un gest de respecte a les víctimes, però també és tractar el públic d’ingenu. Caldria esperar que les persones que van a veure una obra de teatre saben distingir perfectament la realitat de la ficció i no se sentiran ferits. És una situació habitual als Estats Units: és com si la cultura de l’espectacle estigués tan present en la vida quotidiana que al final s’acaben confonent. En aquest cas, a més, la identificació també funcionava a l’inrevés: l’operació que la policia de Boston va muntar per detenir els dos germans txetxens —els cossos especials armats fins a les dents, l’aïllament d’una part de la ciutat— era tan exagerada que més d’un bostonià va comentar a Twitter que semblava una pel·lícula d’acció. És el peix que es mossega la cua. Si de bon principi no els fes tanta por que la ficció els pertorbi la realitat, la gent seria més conscient de les diferències. Llavors potser no hi hauria tants bojos que tenen armes a casa, com si fos la cosa més normal del món, fins que un bon dia surten al carrer a matar gent.


Jordi Puntí, El Periódico, 27 d’abril del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir