dimarts, 16 d’abril de 2013

El malson enciclopedista

Una de les meves fantasies eròtiques com a estudiant de Filologia Anglesa a la UB sempre va ser comprar-me l'Enciclopèdia Britànica. Una vegada vaig estar a punt de fer-ho, bressolat pels còmodes terminis que una gentil venedora m'oferia. Però no vaig sucumbir. L'arribada de l'era digital em va alliberar d'aquella pulsió mai resolta. Recordo el prodigi que em va semblar descobrir tota una enciclopèdia (la Collier's, diria) en un sol CD. No calia ser Sherlock Holmes per deduir que l'ideal enciclopedista trobaria en els suports digitals el seu terreny de joc ideal, tot permetent que la majoria d'estudiants puguessin transformar les seves fantasies eròtiques en pràctica habitual. Els venedors d'enciclopèdies han hagut de reorientar la vida professional i l'ideal enciclopedista ha propiciat projectes tan extraordinaris com la Wikipedia. El saber s'acumula a la xarxa, però això no significa pas que hi resti de manera permanent. La British Library acaba de donar a conèixer un ambiciós projecte arxivístic que pretén guardar una còpia de totes les pàgines web del Regne Unit. La idea parteix d'una dada sorprenent: la vida mitjana d'una pàgina web és de 75 dies. Això vol dir que la idea intuïtiva que tot allò que trobem avui a la xarxa ho tindrem a l'abast per sempre és falsa. Llevat que algú es dediqui a copiar-ho.
 
I justament això és el que volen fer, segons el seu portaveu Richard Gibby. De fet, la matinada del 6 d'abril es va activar un sistema informàtic que ja està copiant pàgines públiques del Regne Unit sense haver de demanar consentiment previ al propietari. Parlem de webs públics i no pas de materials penjats a les xarxes socials amb accés restringit. Un nou marc legal els permet fer-ho en col·laboració amb les biblioteques nacionals d'Escòcia i País de Gal·les, les de les universitats de Cambridge i Oxford i també amb el Trinity College de Dublín. Però la tasca és tan ingent que tendeix a l'infinit. Segons els càlculs fets públics per Gibby, cada any hi haurà 4,8 milions de pàgines noves i moltes de les ja registrades canviaran d'aparença. Això implica una actualització constant. Un veritable malson enciclopedista que em recorda una novel·la excel·lent del nord-americà Harry Mathews, que duu per títol The Journalist (1995). Va d'un adúlter paranoic que, per no delatar-se, intenta abocar i evocar cadascun dels seus actes quotidians, fins i tot els més minúsculs, en un diari que acaba prenent unes proporcions majors que la seva vida. The Journalist era ciència ficció l'any 95, en un exemple magnífic de la pressumpta tragèdia cartogràfica d'un mapa a escala 1:1. L’any 2013 internet  ja és això.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 15-4-13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir