El postfranquisme era això

La Setmana Santa és un període ideal per entendre que algunes coses no han canviat gaire en els últims 50 anys. Passa el temps i Espanya continua vivint en un bucle temporal on a vegades el passat i el present es confonen. Aquests dies, per exemple, fent zàping a la tele em vaig tornar a trobar les aventures de sempre: Espartaco, Quo vadis?, una processó de Setmana Santa des d’alguna ciutat andalusa... Podria haver sigut un vespre de 1978, posem per cas, i només el català de Peter Ustinov fent de Neró, amb aquell accent del Bages, em va fer adonar que estava mirant TV-3 i érem en ple 2013. 

Aquesta sensació d’anar enrere en el temps s’agreuja cada dia per culpa de la situació política, econòmica i social, però sobretot per les estratègies del PP i altres succedanis a l’hora de justificar-les i fer-nos llum de gas. O sigui que al final el postfranquisme era això. Anys i anys de disfressar-lo amb el mite de la Transició, apel·lant a la complicitat d’un Rei campechano, i resulta que tot era un decorat per fer-nos creure que actuaven segons les lleis de la democràcia. Digueu-me tabernacle, però el menyspreu i l’altivesa amb què els dirigents del PP actual s’espolsen els múltiples problemes en semblen molt despòtics i gens democràtics.

Els tics d’aquest autoritarisme de majoria absoluta prenen les formes més diverses. L’últim exemple és la delegada del govern a Madrid, Cristina Cifuentes, quan critica l’escrache i intenta desprestigiar la feina d’Ada Colau i la PAH acusant-los filoetarres. Quina anàlisi més profunda. És com si el full de ruta del PP digués: punt 1, la culpa sempre és d’ETA; punt 2: en cas de dubte, mireu el punt 1. Aquest cop, a més, l’instint maniqueu ha traït a Cifuentes: en el seu món hi ha bons i dolents, gent del PP i gent que vol emprenyar, i ni li passa pel cap que entre els familiars de víctimes d’ETA hi pot haver més d’un afectat per la Llei Hipotecària. Són tan mesquins i fan tanta basarda que a estones et vénen ganes d’actualitzar la ràbia i afirmar que contra Aznar vivíem millor 
que ja és dir.

Jordi Puntí, El Periódico, 1 dabril del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma