dimecres, 3 d’abril de 2013

El postfranquisme era això

La Setmana Santa és un període ideal per entendre que algunes coses no han canviat gaire en els últims 50 anys. Passa el temps i Espanya continua vivint en un bucle temporal on a vegades el passat i el present es confonen. Aquests dies, per exemple, fent zàping a la tele em vaig tornar a trobar les aventures de sempre: Espartaco, Quo vadis?, una processó de Setmana Santa des d’alguna ciutat andalusa... Podria haver sigut un vespre de 1978, posem per cas, i només el català de Peter Ustinov fent de Neró, amb aquell accent del Bages, em va fer adonar que estava mirant TV-3 i érem en ple 2013. 

Aquesta sensació d’anar enrere en el temps s’agreuja cada dia per culpa de la situació política, econòmica i social, però sobretot per les estratègies del PP i altres succedanis a l’hora de justificar-les i fer-nos llum de gas. O sigui que al final el postfranquisme era això. Anys i anys de disfressar-lo amb el mite de la Transició, apel·lant a la complicitat d’un Rei campechano, i resulta que tot era un decorat per fer-nos creure que actuaven segons les lleis de la democràcia. Digueu-me tabernacle, però el menyspreu i l’altivesa amb què els dirigents del PP actual s’espolsen els múltiples problemes en semblen molt despòtics i gens democràtics.

Els tics d’aquest autoritarisme de majoria absoluta prenen les formes més diverses. L’últim exemple és la delegada del govern a Madrid, Cristina Cifuentes, quan critica l’escrache i intenta desprestigiar la feina d’Ada Colau i la PAH acusant-los filoetarres. Quina anàlisi més profunda. És com si el full de ruta del PP digués: punt 1, la culpa sempre és d’ETA; punt 2: en cas de dubte, mireu el punt 1. Aquest cop, a més, l’instint maniqueu ha traït a Cifuentes: en el seu món hi ha bons i dolents, gent del PP i gent que vol emprenyar, i ni li passa pel cap que entre els familiars de víctimes d’ETA hi pot haver més d’un afectat per la Llei Hipotecària. Són tan mesquins i fan tanta basarda que a estones et vénen ganes d’actualitzar la ràbia i afirmar que contra Aznar vivíem millor 
que ja és dir.

Jordi Puntí, El Periódico, 1 dabril del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir