dissabte, 27 d’abril de 2013

El primer lector

Quan sorgeix un fenomen cultural sempre hi ha el  prurit de saber qui va ser el primer de dir-ho. Resulta molt difícil, per no dir impossible, establir de manera fefaent qui va ser el primer lector d'un autor famós o qui va descobrir un grup musical quan els seus acords només ressonaven en sales catacúmbiques. Tanmateix, és un prurit deliciós. Una expansió de pioner que, en conversa de sobretaula, presumeix d'haver assistit al primer concert dels Manel, o afirma haver escoltat Bruce Springsteen en una sala mig buida abans que el Boss fes l'esclat planetari, o assegura haver llegit Roberto Bolaño quan el xilè encara vivia de tirar la canya als premis literaris menors, o fins i tot jura haver assistit a una funció de Los Pelones d'Albert Espinosa a La Riereta Teatre abans que el paladí de les ploreres vermelles hagués explicat a tort i a dret, en tots els llenguatges narratius possibles, que li van amputar la cama un dia de Sant Jordi. Sempre és emocionant creure que hem arribat els primers a un lloc ignot,
Hi ha una variant d'aquest prurit pioner que resulta força interessant: quan el presumpte descobridor no només no en presumeix sinó que ni tan sols n'és conscient i un estudiós li ho fa notar. Això és el que relata amb molta gràcia Joan Manuel Soldevilla al seu Som i serem (tintinaires) editat per Acontravent. Soldevilla és un catedràtic de llengua i literatura que s'ha especialitzat en l'univers d'Hergé. Entre d'altres fites curriculars, és un dels fundadors de l'associació de tintinaires catalans que va haver de triar un nom que eludís la farragosa fiscalització a què els hereus legals de l'obra d'Hergé sotmeten tot allò que fa flaire de Tintín. L'associació catalana es diu 1001, així en números, de manera que només en català remet al gosset Milú. El llibre de Soldevilla recull un gavadal d'històries sobre la influent presència de Tintín a Catalunya, des de la fèrtil adaptació lingüística al català (llamp de rellamps! i d’altres renecs d’en Haddock) de Joaquim Ventalló fins a tot el periple editorial de la sèrie en castellà i català. Entre les troballes documentals destaca la descoberta del primer lector de Tintín a casa nostra. 

Un dia no molt llunyà el doctor Javier Romero Martinengo, professor titular de la Facultat de Biologia de la UB, és a l'aeroport a punt d'agafar un avió i rep una trucada al mòbil. Soldevilla la transcriu així: “El truco per comentar-li un article del seu pare publicat fa prop de cinquanta anys on s'esmenta el seu nom, la qual cosa el converteix en el primer lector de Tintín documentat a casa nostra”. L'article en qüestió, publicat el 23/IV/1964 aquí a La Vanguardia, repassa les novetats editorials de la Diada del Llibre de fa 49 anys segons el criteri de l'escriptor Luis Romero. Romero comenta que el seu fill Javier buscarà a les parades el nou Tintín. La posterior trobada de Soldevilla amb Romero confirma que les lectures d'infància ens influeixen per sempre més.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum. 20/4/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir