I 1714 nens cantaran...

Tinc un amic que no suporta veure el codi de barres dels objectes. Quan obre la nevera de casa seva, l’ampolla de llet, els iogurts o les llaunes de coca-cola han d’estar posats de manera que les ratlletes negres quedin amagades a la vista. A més, com que li agrada que les coses siguin simètriques, quan es treu les sabates o para taula, inverteix uns quants minuts a posar-ho tot en un equilibri visual perfecte. El meu amic té un problema i n’és conscient, però no ho pot evitar. El psicòleg li diu que és un trastorn obsessiu-compulsiu i ell fa que sí amb el cap, exactament cinc vegades perquè el número cinc li dóna confiança. 

Dies enrere, quan vaig llegir la notícia sobre el pal de la bandera del Born, vaig pensar en el meu amic: si no vigilen, això de la independència de Catalunya associada al 1714 acabarà sent un trastorn obsessiu col·lectiu. Per qui no ho sàpiga, la notícia deia que en el nou centre cultural del Born hi onejarà una bandera, i que el pal on s’hissarà farà exactament 1714 centímetres, és a dir 17 metres i 14 cms. A banda del mal gust d’empastifar el Born renovat amb una bandera tan grossa, és evident que això dels 1714 centímetres és una obvietat d’un simbolisme ridícul, absurd i obsessiu.

L’any del Setge de Barcelona ha inspirat coses tan diverses com una plaça al barri de Sants, un joc de taula, unes quantes novel·les o una ruta històrica pels escenaris de lluita —fins aquí tot lògic—, però la cosa comença a tenyir-se d’obsessió quan hi ha gent que juga al número 01714 per a la loteria de Nadal, crida “in-de-pen-dèn-ci-a” al minut 17.14 dels partits del Barça (tant si és al camp com al bar) i celebra les victòries de la vida amb cava 1714, “el cava independent”. La decisió de posar un pal de 1714 centímetres és el producte d’una ment delirant o amb un sentit de l’humor refinat, i obre un món de possibilitats. No em sorprendria que, quan el nou Born s’inauguri el proper 11 de setembre, probablement a les 17:14 de la tarda, un cor de 1714 nens hi canti Els Segadors i a la recepció s’hi se serveixin 1714 croquetes. Ni una més.

Jordi Puntí, El Periódico, 8 dabril del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma