Inaugurat per Sa Altesa Reial

Encara no he aconseguit cordar-me la sabata esquerra (l’estupor m’ho impedeix) des del dia que vaig saber que la ràdio RCN i el canal de notícies NTN24 de Colòmbia van difondre la notícia d’El Mundo Today que deia: “La infanta Helena demana que la imputin com a la seva germana”. El Mundo Today és una publicació electrònica humorística i alhora un programa de ràdio dominical a la Ser. No es perdin la tertúlia de Salaz i Orteu, sempre incidint en els debats més actuals i, com Salvador Espriu, dient la veritat sense repòs. Com Espriu i com els fanàtics, de fet.

El desig espuri de la infanta Helena m’ha fet adonar de l’escassa solidaritat cap a la infanta Cristina arran de la seva imputació (també m’ha sorprès que a una dona de 47 anys sigui el pare qui li designi l’advocat). Jo m’esperava un afalac (que és aquella concentració popular de suport i homenatge càlid a un home públic davant la seva vivenda, seria el contrari de l’escarni) amb grans pancartes on es llegís “Cristina, la nostra” i “Contigo, pan y cebolla”. I a la nit crits corejats de “Infaaanta, infaaanta!” amb els encenedors encesos. Encara més en aquest país, que aixeques una pedra i et surt un joancarlista. Quants cops no hem sentit “Jo no sóc monàrquic, jo sóc joancarlista”. En canvi, a mi em sembla més raonable ser monàrquic que joancarlista. Pots creure que la monarquia aporta estabilitat, projecció, unitat, sentit històric, tapissos de Bayeu, mentre que jo no m’ho jugaria tot a la carta d’un caçador d’úrsids i paquiderms amb negocis i episodis foscos en el seu haver.

Ara que, arribat el moment, si la infanta Cristina ingressés en una institució penitenciària, seria la primera vegada a la història d’Espanya que aquella placa que es col·loca a molts edificis públics i que fa “Inaugurat per Sa Altesa Reial…” es podria posar a dintre, i no a fora.
 
Enric Gomà, Ara, dimecres 10 d'abril del 2013.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma