dissabte, 27 d’abril de 2013

No ens surten els números

Dos i dos no sempre fan quatre. De vegades, 2013 menys 1914 fan vuitanta-dos. Aquesta tarda es lliuren els Premis Sant Jordi de l'Institut d'Estudis Catalans. Els primers guardons daten de l'any 1914, però l'edició de 2013 n'és només la vuitanta-dosena. En el text institucional de presentació la causa d'aquest lleuger desajust aritmètic és descrita amb elegància: “amb els buits forçats de les maltempsades que sovint el nostre país ha hagut de patir”. Maltempsades. A l'acte d'avui prendran la paraula SG, GG i GG: el president de l’IEC Salvador Giner (en un dels seus últims actes abans de cloure el mandat), el conseller de Justícia Germà Gordó (en un dels primers després de les divergències sobre la consulta) i el catalanòfil Giuseppe Grilli, Premi Internacional Catalònia 2013, en nom de tots els guardonats. En total, es lliuren vint-i-vuit premis i dinou borses d'estudi, per un valor global de cent cinquanta mil euros. Aquest estol de premiats haurà de perdonar-me que, a banda d’esmentar el premi gros a Giuseppe Grilli, en destaqui algun altre: el vint-i-unè premi internacional Ferran Sunyer i Balaguer de treballs matemàtics, que enguany s'endú Xavier Tolsa pel treball Analytic capacity, the Cauchy transform, and non-homogeneous Calderón-Zigmund theory. La Fundació Ferran Sunyer el convoca des de 1992. Pot fer-ho perquè les dues cosines germanes de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), Maria i Àngels Carbona i Balaguer, van decidir deixar el patrimoni familiar (que incloïa un mas a l'Empordà) a la Fundació creada per mantenir la memòria d'aquest peculiar matemàtic, autodidacte i tetraplègic, que va assolir projecció internacional malgrat totes les adversitats.
Potser les cosines de Sunyer van decidir que l'herència anés en aquesta direcció perquè tal dia com avui de l'any 1948, després de la més rigorosa de les maltempsades a què al·ludeix l'IEC, Ferran Sunyer i Balaguer va rebre el Premi Prat de la Riba, instituït l'any 1916 però que aquesta tarda (que el rebrà el senyor Santi Torras Tilló) només arriba a la cinquanta-cinquena edició. Malgrat la fama, als catalans mai no ens surten els números. L'any 48 Sunyer va rebre el premi en la clandestinitat, al domicili privat de Puig i Cadafalch, en una de les escenes que més em va plaure novel·lar quan escrivia Plans de futur. Enlloc consta que Sunyer digués literalment, tal com jo li faig dir a la novel·la: “disculpin que no m'aixequi, però és que a casa sempre hem estat contraris a l'Alzamiento”. Però ho podia haver dit, perquè n'eren del tot contraris. Sense els herois quotidians com ell no seríem aquí. Ara només falta que aviat ens surtin els números.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum. 22/4/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir