dissabte, 27 d’abril de 2013

Sant Jordi Schindler

La llista dels llibres més venuts per Sant Jordi projecta una imatge distorsionada del fet lector. Abans de desenvolupar aquesta afirmació en vull fer sis més: 1) em sento legitimat a dir-ho sense que ningú pugui pensar que és una rebequeria d’autor despitat perquè enguany un llibre meu hi figura en un lloc destacat; 2) el gremi es va equivocar a l’hora de col·locar algunes novel·les (Espinosa, Rahola) sota l’epígraf de llibres mediàtics i va rectificar amb rapidesa tot reenviant una llista única; 3) la informació sempre és positiva i per fortuna les noves eines tecnològiques permeten afinar cada cop més unes dades fins ara massa opaques, comparades amb altres modalitats de consum cultural; 4) la suma d’exemplars de la llista dels vint-i-cinc llibres més venuts representa menys del 25% del total de llibres venuts per Sant Jordi; 5) els mitjans s’equivoquen de voler difondre el rànking de vendes a primera hora de la tarda de la mateixa jornada; 6) la dimensió ciutadana que ha atès la festa de Sant Jordi a Catalunya és tan espectacular que no hi hauria poder humà (ni Lara, Balcells i Random house Mondadori de bracet amb la Caixa i Banc Sabadell) capaç de reinventar-se-la, ni aquí ni a París ni a Tombuctú.

Dit això, tornem-hi: la llista dels llibres més venuts per Sant Jordi projecta una imatge distorsionada del fet lector. L’endemà els diaris fan un tractament semblant a una jornada electoral: proclamen un guanyador, segons com una coalició de llibres, i també estableixen llibres parlamentaris i llibres extraparlamentaris. Aquesta percepció és tan assumida que fins i tot els presumptes perdedors (els altres) branden amb orgull l’ensenya del drac. Una segona analogia que projecta la festa de Sant Jordi és l’esportiva: títol de campió, títols classificats per a la Champions, títols d’Europe League, títols de permanència i llibres que pateixen el càstig del descens (a segona, és a dir, fora del refugi de la llista). La tercera analogia interioritzada és l’audiomètrica: el rànking diari d’audiències televisives o l’EGM radiofònic trimestral. Doncs bé, cap d’aquestes tres analogies funciona. Tu votes un partit (o cap) en cada contesa electoral, sents els colors d’un sol equip i, malgrat el zàping i la xarxa, encara tries entre dues opcions audiovisuals simultànies: ets seguidor del Basté o del Fuentes, del TN Vespre o del Cuní. Res a veure amb la lectura. El lector és promiscu. Pot llegir llibres d’Irving i Casasses, Forns i Redondo, Batet, Busquets, Camilleri, Contijoch, Espasa, Espinosa, Fonalleras, Fontana... L’un darrere l’altre o simultàniament. La lectura mai no és excloent. És un error transformar la diada de Sant Jordi en una cursa. La indústria editorial té tota la legitimitat del món per intentar vendre el màxim nombre d’exemplars possibles, però si el relat posterior fa un titular d’aquesta llista de vendes, això reforça el missatge més negatiu de tenir un dia del llibre, que és comprar només un llibre cada any. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 27/4/13

1 comentari:

  1. Tens més raó que un sant.
    L'endemà de sant Jordi dues persones van venir a comprar el més venut, no en sabien res i tant els era, només volien el més venut...

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir