dimarts, 21 de maig de 2013

De franc i fora d'hora

L'èxit esclatant de la nit dels museus admet diverses lectures. D'entrada cal felicitar-ne els promotors per la seva gran capacitat de convocatòria. Mobilitzar més de cent mil persones a Barcelona no és a l'abast de gaires altres iniciatives culturals (ni esportives). Enguany l'atzar ha fet que la nit dels museus coincidís amb els X Games dels saltirons acrobàtics, rebatejats pels mitjans de comunicació com els Jocs Olímpics dels Esports Extrems amb aquella mateixa alegria amb què alguns parlen del Nobel dels naps o els Oscars de les cols. Mentre els uns basen el seu indubtable reclam en la màxima circenca del més-difícil-encara i no estalvien en mitjans per aconseguir-ho, els altres s'han limitat a proposar dos petits canvis de cost reduït: obrir els museus de franc i obrir-los fora d'hora. Any rere any es demostra l'encert del seu plantejament. Dissabte a mitjanit l'exposició sobre Georges Méliès al Caixafòrum estava més concorreguda que la Rambla i plantar-se davant per davant de <CF21>La batalla de Tetuan</CF> de Marià Fortuny al MNAC era un esport de risc. L'únic fiasco de la jornada podia ser anar al Museu del Disseny sense saber que només podries gaudir del seu disseny d'interiors, perquè encara no hi ha res exposat. Això sí, regalaven globus. De tant en tant les llibreries també podrien obrir fora d'hora com els museus o les biblioteques, que enguany ja han celebrat la revetlla de Sant Jordi, i fins i tot regalar algun llibre, a veure si així en dinamitzen el consum. Alguns llibreters avançats al seu temps ja fan coses semblants: la Documenta ha obert alguna nit, la Negra y Criminal convida a fer el vermut i segur que me'n deixo. A Itàlia les llibreries tanquen tard i és una opció treure-hi el nas havent sopat. 

La lectura més preocupant de l'èxit de la nit dels museus, però, no deriva de l'horari extemporani sinó de la gratuïtat. El ressort que mobilitza tanta gent és una combinació d'aquests dos ingredients i dels petits concerts (també gratuïts, esclar) que ofereix cada museu, però el fet que l'entrada sigui de franc és determinant. La gratuïtat és un cavall de batalla en el sector cultural d'aquest segle XXI. Des que la xarxa permet accedir a molts continguts culturals (per vies legals, paralegals o il·legals) s'ha instal·lat un gratuïtisme general que no es dóna a cap altre sector. Costa d’imagina un bar que et fessin pagar per tocar el diari on ara mateix vostè està llegint aquesta columna i després et  servissin el tallat de franc. 

Les entrades als museus són molt assequibles sempre. És bo que la gratuïtat sigui l'ham d'un dia, però cal recordar que el terme gratuït té dues accepcions: 1) Donat sense haver de pagar i 2) No motivat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/5/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir