dilluns, 20 de maig de 2013

Del punk a l’alta costura

 Una de les consignes que el moviment punk va transmetre fa 40 anys era que no hi havia futur. Ara, no se sap si per contradir o per confirmar aquell sentiment nihilista, el museu Metropolitan de Nova York dedica una exposició a la moda que va sorgir d’aquell impuls anàrquic. Punk: chaos to couture vol mostrar el salt mortal que va de la moda caòtica al negoci de l’alta costura a través d’un centenar de maniquins que porten dissenys més o menys punkis. De fons, per donar ambient, uns quants vídeos i una banda sonora feta de Sex Pistols, Ramones i altres grups que van sorgir dels dos focus principals de l’escena punk: Londres i Nova York.

L’exposició ha estat curada per Andrew Bolton, que fa uns anys ja va aconseguir un gran èxit amb la retrospectiva dedicada al dissenyador Alexander McQueen. A primera vista és una mostra ben muntada i que sap treure partit de la parafernàlia punk, tot i que enlloc no hi ha cap referència a les drogues i excessos que li eren connaturals. Hi anirà molta gent i es veurà com un homenatge agosarat a una estètica iconoclasta, però en el fons és tot el contrari, perquè vol domesticar l’indomesticable. La moda que va néixer amb el punk era l’antimoda, el fes-t’ho tu mateix: mocadors bruts, parracs, faldilles amb tatxes, mitges foradades, cadenes, samarretes estripades i pantalons cosits amb imperdibles. Al darrere hi havia gent que va saber treure partit de l’autenticitat i fer-ne un negoci sense trair-lo, com Vivienne Westwood o Malcolm McLaren. Amb els anys, la integració d’alguns elements punk en la moda avantguardista i després a l’alta costura es va viure com una herència lògica, però també era un cant fúnebre a un moviment que s’extingia. L’exposició del Met reflecteix exactament aquella situació: és el punk sense el punk.

A l’escenografia del Met hi han posat una rèplica dels lavabos del mític club CBGB, una de les coves del punk a Nova York. És una imatge que vol impactar des de la nostàlgia trencadora, amb les parets cobertes de grafitis i el terra brut, però hi ha un detall que resumeix aquesta mirada asèptica: hi han posat un rotllo de paper de vàter, cosa impensable al CBGB de debò.


Jordi Puntí, El Periódico, 18 de maig del 2013. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir