dilluns, 6 de maig de 2013

El rostre del gran Gatsby

 Sovint, quan s’estrena una pel·lícula basada en una novel·la, es produeix a les llibreries un fenomen curiós: l’editorial treu el llibre amb una nova coberta que reprodueix un fotograma de la pel·lícula, si pot ser amb la imatge dels protagonistes. Un exemple nostrat és l’èxit als cines de Pa negre, d’Agustí Villaronga, va rellançar l’edició de butxaca de la novel·la d’Emili Teixidor. I entre altres títols recents amb el mateix destí hi ha dues bones novel·les: La vida de Pi, de Yann Martel, que es va reeditar després del film dAng Lee, i El atlas de las nubes,de David Mitchell, adaptada pels germans Wachowski i Tom Tykwer.

Quina forma de promoció més estranya, això de posar la pel·lícula a coberta. Em sorprèn que algú es compri un llibre precisament perquè se n’acaba d’estrenar l’adaptació cinematogràfica, i també em costa d’imaginar l’altra possibilitat: que, havent vist la pel·lícula, algú decideixi llegir el llibre que la va inspirar. Els camins que porten a la lectura són misteriosos, però els editors tenen clar que, quan es tracta de clàssics, el reclam de la pel·lícula ajuda a revifar el llibre: fa uns quants anys, gràcies a l’adaptació de Sam Mendes, la novel·la Revolutionary Road va vendre més de 700 mil exemplars i va rellançar l’obra de Richard Yates. Kate Winslet i Leonardo di Caprio sortien a la coberta.

Aviat s’estrenarà, amb molta fanfàrria, la nova adaptació d’El gran Gatsby que ha fet el director Baz Luhrmann. Les últimes reedicions de la novel·la de Scott-Fitzgerald havien recuperat la coberta original del 1925 —que, per cert, era obra de l’artista Francis Cugat, germà de Xavier Cugat—, però és previsible que aviat surti una nova edició amb el cartell de la pel·lícula: reprodueix una estètica art déco, més tèrbola que no festiva, i també hi surt Leonardo di Caprio. Tot plegat em fa recordar el primer cop que vaig llegir El gran Gatsby. Era una traducció al català, a la col·lecció d’El Cangur, la més barata, i a la coberta hi havia un foto de la pel·lícula que se’n va fer el 1974, amb un flou més aviat romàntic. Des de la primera pàgina, doncs, la meva imaginació va donar a Jay Gatsby i Daisy Buchanan els rostres de Robert Redford i Mia Farrow. Ara els nous lectors hi trobaran Di Caprio i Carey Mulligan, uns protagonistes menys angelicals. Així també s’actualitzen avui dia els clàssics, em temo, a través de les modes de Hollywood.

Jordi Puntí, El Periódico, 4 de maig del 2013.

1 comentari:

  1. Jo no he vist encara cap edició de 'La Ilíada' amb la cara de Brad Pitt a la portada, ni de 'L'Odissea' amb Kirk Douglas, però no descarto que existeixin.

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir